Arxiu de la categoria: Alimentació

Salsa d’Agulles de pastor

Nom Català:  Agulles de pastor, Dits de bruixa, Pinta                                    Scandix pecten-veneris L.  Familia Umbel.líferes.

Distribució geogràfica general:  Pluriregional. Fins 1200m

     Ingredients :                                                                                                                –  Un cistell d’un pam de diàmetre ple de summitats florides fresques       (10 cm de la part de dalt)                                                                                            –  1-2 dents d’all                                                                                                                    –   Ameles                                                                                                                                  –   Suc de mitja llimona                                                                                                        –   Oli d’oliva                                                                                                                              –   Sal                                                                                                                                  Elaboració:                                                                                                                              Es talla la planta a trossets i s’afegeixen tots els ingredients en un triturador. Triturar.                                                                                                  Posar en pots i afegir un raig d’oli pel damunt.                                                    Guardar a la nevera.

 

Comença el temps de flors!

Per dinar: una base de fulles just collides de ruca i de mostassa (les llavors ecològiques procedents de @ecopepmestre), amb tallarines eco integrals també del Josep Mestre elaborats amb les farines de cereals antics conreats a Argençola @viuelbosc. Pasta deliciosa, fruit de l’intercanvi de conrear la nostra terra, fregida amb alls, julivert i ou de casa amb gingebre ratllat i oli del Soleràs. Formatge ‘farcellet’ de la @formatgeriavalette i flors del jardí de Cervera, boixac, violeta odorata i ruca.
Ummmm una delícia!

Oli de bitxo

 (guindilla)                                                                                                                     Ingredient per la cuina i la farmaciola.  La capsaïcina millora el flux sanguini via interna,  però també topicament.                                                    Us agrada el picant? 

Aquesta ratafia posada a macerar al juny ja està llesta per colar. Repetirem el procés al febrer, al final de quart menguant de la lluna.
Un cop envasada tindrem la paciència d’esperar un any a delectar el paladar.

Aquestes dues amanides són delicioses i molt recomanables per aquests dies de Nadal.                                                                                                      A la dreta hi ha tomata, ceba de figueres, llavors de rosella i una barreja d’herbes aromàtiques de l’hort i silvestres.                                         A l’esquerra hi ha alga wakame i kombu, pastanaga, nous, vinagre, all, olives, julivert, oxalis, porradell, perilla, ruca, alfàbrega i menta.

LLEDONS

En castellà almez, en anglès “nettle tree” perquè les fulles s’assemblen a les de l’ortiga, i “honey tree” pel sabor dolç dels fruits. Celtis australis L.
Ara estan madurant els fruits i s’han de collir quan són ben negres i una mica tous.  Es poden menjar directament, d’un gust semblant als dàtils.
El pinyol és gran, la pell gruixuda i hi ha poca polpa, però és una delícia.
Se’n pot fer licor digestiu. Al Marroc els assequen sencers, i també la polpa de la que en fan farina per l’elaboració de pastissos. Una curiositat és que del cultiu del lledoner a la Noguera, Alentorn, ja mencionat per Joan Amades, s’obtenien les forques mitjançant un procés molt laboriós.
Les fulles en forma de tisana s’han emprat tradicionalment per baixar el colesterol. Plantat i naturalitzat a quasi tots els països catalans, arriba a 1000 m d’alçada i segueix la petjada del ser humà que abans l’aprofitava, però és imprescindible recuperar