Arxiu de la categoria: Botànica

Salsa d’Agulles de pastor

Nom Català:  Agulles de pastor, Dits de bruixa, Pinta                                    Scandix pecten-veneris L.  Familia Umbel.líferes.

Distribució geogràfica general:  Pluriregional. Fins 1200m

     Ingredients :                                                                                                                –  Un cistell d’un pam de diàmetre ple de summitats florides fresques       (10 cm de la part de dalt)                                                                                            –  1-2 dents d’all                                                                                                                    –   Ameles                                                                                                                                  –   Suc de mitja llimona                                                                                                        –   Oli d’oliva                                                                                                                              –   Sal                                                                                                                                  Elaboració:                                                                                                                              Es talla la planta a trossets i s’afegeixen tots els ingredients en un triturador. Triturar.                                                                                                  Posar en pots i afegir un raig d’oli pel damunt.                                                    Guardar a la nevera.

 

Temps de cintes i nusos vegetals

 Els circells!                                                                                                                  Òrgan vegetal filamentós que serveix per agafar-se a tot el que tingui a la vora.  Solen ser modificacions de la tija o de la fulla, que permeten enfilar la planta.  L’estímul de contacte orienta en la seva direcció el circell, cargolant-se en forma d’hèlix. Haptotropisme. “Hapto” d’agafar o tocar.  En aquest cas podeu observar els circells foliars de la vidalva (Clematis vidalva) i les restes hivernals de les fulles prensores.     De fons, el poble d’Argençola

LLEDONS

En castellà almez, en anglès “nettle tree” perquè les fulles s’assemblen a les de l’ortiga, i “honey tree” pel sabor dolç dels fruits. Celtis australis L.
Ara estan madurant els fruits i s’han de collir quan són ben negres i una mica tous.  Es poden menjar directament, d’un gust semblant als dàtils.
El pinyol és gran, la pell gruixuda i hi ha poca polpa, però és una delícia.
Se’n pot fer licor digestiu. Al Marroc els assequen sencers, i també la polpa de la que en fan farina per l’elaboració de pastissos. Una curiositat és que del cultiu del lledoner a la Noguera, Alentorn, ja mencionat per Joan Amades, s’obtenien les forques mitjançant un procés molt laboriós.
Les fulles en forma de tisana s’han emprat tradicionalment per baixar el colesterol. Plantat i naturalitzat a quasi tots els països catalans, arriba a 1000 m d’alçada i segueix la petjada del ser humà que abans l’aprofitava, però és imprescindible recuperar

Temps de flors d’alls silvestres

anomenat porro de bosc, en llatí Allium ampeloprasum.  Introduïts    a l’hort gràcies a alguns bulbs collits a la natura, sense abusar.
Els fem a la brasa, pelats, i amanits amb una vinagreta,                                són deliciosos.                                                                                                                         Amb les flors preparo oli aromàtic o una salsa amb fruits secs.