Arxiu de la categoria: Cosmètica

Exfoliació

Origen llatí,  “exfoliare” (‘ex’ cap a fora, ‘folia’ fulla, ‘are’ verb) =
desfullar  “treure capes”

Exfoliació: és el procés natural de renovació cel·lular de la pell
mitjançant l’eliminació de les cèl·lules mortes de l’epidermis. Ajuda a
eliminar les impureses realitzant una neteja i millora l’aspecte de la pell.

-Tipus d’exfoliació:
Es pot realitzar per mitjans químics, aplicant un àcids o enzims que
dissolen aquestes cèl·lules; o mecànics, amb estris o substàncies amb partícules que físicament eliminen les cèl·lules mitjançant el fregament.

De què depèn:
Depenent de la zona del cos (cara, cames, colzes, …), del tipus de pell
(sensible, greixosa, seca), de l’edat, de malalties, de la contaminació de l’ambient (cara, braços, etc.), i la agressivitat del mètode exfoliant més o menys abrasiu o de la grandària de la partícula.

Freqüència:
Una vegada cada estació, o una vegada al mes, un cop a la setmana únicament en pells molt greixoses.

Si tens pell greixosa, amb acne no inflamatori, que és un acne que només presenta punt negres i granets, hauràs de fer-te exfoliacions setmanals, per treure el greix i evitar l’aparició d’acne i punts negres.

El cos disposa d’una forma natural de desfer-se de toxines i cèl·lules
mortes, a través de la suor i la descamació. L’epidermis, la capa més
superficial de la pell, es renova constantment amb cèl·lules procedents de la capa basal interna. El viatge d’aquestes cèl·lules dura aproximadament un mes. En arribar al seu terme es moren i són eliminades amb la descamació.

Aquest cicle de renovació cel·lular continu està sotmès a algunes
fluctuacions, com l’edat o l’acció del sol. Quan els raigs del sol actuen
sobre la pell la renovació cel·lular s’accelera i la descamació s’altera,
provocant un engrossiment de la capa còrnia per exercir de barrera davant els raigs ultraviolats. És per això que no cal exfoliar la pell mentre es realitzen exposicions solars, no obstant, sí que convé fer-ho abans de la temporada de platja així com després de l’estiu quan la pell estigui novament recuperada.

La renovació cel·lular i la descamació s’alenteixen amb el pas dels anys. A partir dels 26 anys aquest procés de 28 dies comença a alentir-se pot durar fins a dos mesos (60 dies). A més, algunes de les cèl·lules mortes ja no són renovades. L’exfoliació amb l’edat no ha de ser molt freqüent ja que la pell madura no disposa de suficients recursos per reposar les cèl·lules perdudes.

No convé abusar, ja que pot arribar a irritar les pells delicades, pot
alterar el film hidrolipídic que recobreix la pell i que és la barrera
natural enfront de les agressions externes.

Les pells seques o sensibles no “suporten” exfoliacions tan freqüents ja que es deshidraten amb més facilitat i poden aparèixer també descamació continuada, vermellors, picors, etc., per tant, un cop al mes o al trimestre seria l’ideal.  Sempre fent atenció si la pell s’enrogeix o s’asseca encara més.

En determinades zones, com ara els talons, la planta dels peus, els colzes o els genolls, la renovació cel·lular és més ràpida que a la resta del cos i la descamació més lenta, cosa que també engrosseix la pell. Això és degut a una reacció natural de defensa davant el frec i el moviment d’aquestes zones. En aquests casos sí és convenient exfoliar i, posteriorment, hidratar la pell més sovint i de forma més intensa.

L’exfoliació periòdica és imprescindible completar-la nodrint la pell amb una dieta rica i variada en proteïnes, vitamines i àcids grassos,
absolutament necessaris per formar les noves cèl·lules, així com amb
cosmètics adequats doncs convé hidratar adequadament la dermis amb un producte específic, segons el seu tipus i necessitats (pell greix, seca, amb acne, etc.).

-Inconvenients:
L’exfoliació química o mecànica més agressiva podria empitjorar problemes cutanis o d’altres com la rosàcia, ja que moltes formes d’exfoliació podrien augmentar el enrogiment facial, agreujar altres trastorns de la pell com herpes simple, molluscum contagiós i berrugues.

En alguns individus, les formes més agressives de exfoliació podrien donar lloc a hiperpigmentació postinflamatoria, o l’aparició de taques negres sobre la pell.

L’exfoliació excessiva i freqüent no permet a la pell recuperar-se, amb el que queda desprotegida davant les agressions externes i pot quedar danyada de manera immediata i a llarg termini.

Si es decideix exfoliar amb alta freqüència cal tenir present que s’ha de fer sempre amb cosmètics no agressius i que continguin actius hidratants i nutritius, ja que la descamació continuada pot alterar greument el film hidrolipídic i fins i tot arribar a eliminar-lo. Si això succeeix, sol provocar un ‘efecte rebot’ a les pells grasses que estimula tant la producció de sèu i es tradueix en granets, vermellors, picors, descamació, etc.

Compte amb el que compres

Hi ha una gran varietat de productes exfoliants en botigues i per Internet però no tots són segurs i eficaços. Mira detingudament els ingredients.

En cas de dubte consulta a un professional.

Els millors ingredients exfoliants naturals per a la pell:

*          Argiles (pell sensible)

*          Farines de panís o civada (pell sensible)

*          Sal

*          Sucre de canya

*          Pols de pebre o mostassa

*          Llavors de rosella

*          Segó

Preparats i receptes:

Exfoliant facial per a pell greixosa o corporal

-Ingredients:

2 cullerades de sal
1 cullerada de sucre de canya
2 cullerada d’oli de jojoba o d’avellanes
1 cull petita d’aigua de rosa o hamamelis (opcional)
1 gota d’oli essencial de sàndal o menta (opcional)

Exfoliant facial per a pell seca o sensible

-Ingredients:

1 cullerada d’argila o de farina de civada (avena)
2 cullerades d’oli ametlles de calèndula, de sèsam, rosa mosqueta, oliva o de germen de blat
1 cull petita d’àloe, mel o infusió de flor de til·la (opcional)

Una mica d’advocat madur aixafat (opcional)

Barrejar tots els ingredients en el moment d’utilització. Aplicar a la pell amb moviments circulars sobre la zona que vols exfoliar. Deixa actuar uns minuts i aclareix amb abundant aigua tèbia. Després hidrata adequadament. La pell queda suau i llisa. Fer un cop al trimestre. S’ha d’evitar exfoliar si la pell està irritada, inflamada, malalta, exposada al sol o molt reseca.

Continua la lectura de Exfoliació

Temps de Saüc!

 Ara es recol·lecten les flors!      
            La manera que us quedin grogues és collir al matí d’un dia solejat i deixar-les al sol tot el dia. Desprès es posa en una caixa de cartró a l’interior per acabar-les d’assecar.   sauco

Ús medicinal:

Refredats : Infusió de 3g de flors seques per tassa d’aigua, 3-4 cops al dia. Es un bon sudorífic i ajuda baixar la febre.

 Angines : Gàrgares amb la infusió de flors seques per litre d’aigua.

Inflamació de les genives: Gàrgares amb la infusió de flors seques per litre d’aigua.

Les flors s’empren en infusions, decoccions i gargarismes per la febre per problemes pectorals de las vies respiratòries, grip, refredat, bronquitis, gràcies a l’activitat sudorífica, expectorant, antitussígena, demulcent, i antiinflamatòria. És també diürètic, depuratiu, tònic venós, antireumàtic, antial·lèrgic i afavoreix la secreció làctica.

El suc de les baies, com a immunostimulant, i molt valorat en medicina preventiva per a les afeccions de la grip i renals.

Els fruits ben madurs menjats crus (més efectiu) o cuits en melmelades, xarops o vi tenen un efecte  laxant.

El suc de les baies per a afeccions reumàtiques.

Cosmètica:

La infusió de flors posada en el aigua del bany li dona a aquest un valor refrescant, a més que contribueix a curar les imperfeccions de la pell; grans, rascades, inflamacions, etc.

– Per eliminar les taques de la cara: Aplicar la infusió d’un grapat de flors en un litre i mig d’aigua.

Externament s’usa per a calmar les irritacions dels ulls (conjuntivitis) i les inflamacions i infeccions superficials de la pell, faringitis, vaginitis, sinusitis, edemes, angines, reuma, cistitis, al·lèrgies amb dolor articular i edema, dermatosis, ferides, cremades, neuràlgies, hemorroides, urticàries, per a combatre les cremades de la cara de les embarassades, genives inflamades i gargarismes en problemes en angines.

Us extern: Infusió: 60 a 80 g/l. Aplicar en forma de compreses, lociones o banys oculars.

Maceració en oli per al tractament de ferides i cremades.

Alimentació:

Flors de saüc arrebossades i bunyols :

Ingredients: 12 inflorescències de flors de saüc amb cua, 1-2 ous, 50 g de sucre, 120 g de farina, Un raig de Cervesa, Pessic sal, Oli per fregir

 Arrebossades: Separem la clara del rovell de l’ou. Barregem el rovell, la farina, cervesa i sucre. Batem la clara a punt de neu, i barregem suaument amb la pasta fins a una textura cremosa que vagi bé per arrebossar. En una paella posem a escalfar l’oli a foc mig. Es tracta d’agafar pel peduncle cada flor i passar-la per la massa i seguidament posar-la a fregir fins que tingui un to daurat. En treure-les les deixem sobre un paper absorbent.

Bunyols: També es poden afegir tots els ingredients, triturar i fregir.

Beguda gasosa, Xampany de flors de Saüc:

 Ingredients: 12-15 umbeles, 5 litres d’aigua, 2 llimones, 650 g sucre, 2 cull vinagre

 Preparació: Es dilueix el sucre en 2 litres aigua. Afegir resta d’ingredients en un recipient obert tapat amb una gasa. Deixar macerar  3-5 dies en lloc assolellat (la finestra). Desprès de 3-4 dies es formen unes bombolles. Filtrem i afegim 2 litres d’aigua. Guardem uns dies més, I obtenim un beguda gasosa. Per obtenir un beguda amb una mica d’alcohol i amb mes gas. Embotellar el líquid en ampolles de cava. Fixar el suro amb fil ferro. Emmagatzemar les ampolles horitzontalment unes 4 setmanes més.  Ull!!! perill d’explotar. Guardar les ampolles en lloc segur i sense riscos d’embrutar.

Xarop de saüc (febre)

1 l aigua

1 cullerada de postres o 10 flors de saüc

2 culleres petites de suc de llimona

500g de sucre

Escalfem tot per diluir el sucre,

Bullir 3 minuts, filtrar i envasem, afegir 2 tassetes de mel.

3 a 4 culleres soperes al dia

Guardar a la nevera 1 setmana

(si es vol es pot afegir 1 de farigola i 1 de boixac)

Us alimentari: Per donar un toc especial en un plat de postres o diluït amb aigua és molt refrescant.

 Gelea de flor de saüc

25-30 flors de saüc

1 l de suc de poma i llimones

suc de 2 llimones

500g de sucre

Bollir la poma amb la llimona,

Colar, afegir el sucre fins que faci bombolles, afegir les flors de saüc, envasar en pots de vidre esterilitzats.

Suc de les baies

Separem els fruits de la tija.

Fem bullir les fruits amb aigua

Podem afegir Canyella, macis, vainilla o altres especies i sucre el gust

Cal colar pel “chino”

Melmelada Saüc

bullir baies i 1l d’aigua, passem pel “chino“.

Fem bullir el suc, 500g de sucre, el suc d’una llimona i canyella al gust.

Deixem refredar una cullerada de melmelada

Envasem en pots de vidre esterilitzats.

Gelat de Flor de Saüc

Si ja tenim xarop de Saüc serà un moment de preparar. Barregem 1 dl de xarop de Saüc amb 2-2,5 dl de nata muntada. I congelem.

Gelat de baies de Saüc

125g baies de Saüc

Pel de Llimona

1/4 de bastó de Canella

50 ml de vi negre

25 ml d’aigua

Deixem bullir poc a poc uns 20 minuts, passem pel xino, i deixem refredar.

2 dl de nata batem i barregem suaument amb el suc del Saüc,

fiquem al congelador .

Pastissets  Flor i baia

75g mantega, 75g sucre, 1 ou batem fins que quedi espumós, afegim 125g farina, i pastem

Reposar 20 minuts a la nevera

Amb el rodet aplanem la pasta  un gruix de 0,5cm – 1cm

Fer rodonetes (amb un got) i la mateixa quantitat cercle per les vores dels pastissets

Omplir amb mel de flor de Saüc i a sobre suc fet de les baies.

Al forn 180º 20-30 minuts

St. Jordi – la rosa….

ROSAS

Aprofitant que és St Jordi (felicitats a tots!) deixeu-me que us parli de la ROSA per us alimentari, cosmètic i medicinal.

 De la família de les Rosàcies, de roses n’hi ha moltes especies i varietats, i tot just ara, a l’abril, comencen a florir. Qui no ha dit alguna vegada “Fresc com una rosa” o “A la rosa, l’amor si posa”. Doncs a traves del Llenguatge de les Flors la rosa de cent fulles o una de color vermell significa Amor.

 Tipus Espècies, varietats  –  Roses cultivades:

Rosa X damascena coneguda com Rosa de Damasco (origen Siria).

Rosa × centifolia (lit. cents de fulles/pètals), a partir d’aquesta es va originar un grup de les anomenades “roses antigues”, presents a moltes cases de pagès, masies, jardins i horts vells, de flor rosa bella i perfumada.

Rosa gallica, o rosal de França o de Provins, originari d’Europa central i meridional des de Turquia al Caucas.

 Roses silvestres a Catalunya. Unes 17

 1.pimpinellifolia

Rosa moschata Herm. Mosqueta, Rosa mosqueta, Roser mesquer, Satalia. Bardisses, marges de camins.

Rosa canina L. : Gavarrer, Gavarrera, Gratacul, Roser bord, Roser boscà, Roser caní, Roser d’hivern, Roser de marge, Roser salvatge

Rosa rubiginosa L. Englantina, Englantina roja, Gavarrera, Gavarrera rubiginosa, Rosa regina, Roser rubiginós, Roser vellutat

 1.tomentosa

2 .pendulina

 Cultiu i Recol·lecció

Cultivades a casa és molt millor.

Compte amb la recol·lecció silvestre, de qualitat i amb seny.

Els fruits es cullen d’octubre a gener, millor desprès de les primeres glaçades.

Les flors es cullen al maig.

 Part emprada: flors i fruits.

 OLI ESSENCIAL-HIDROLAT,

Rosa X damascena i R. centifolia

Tònic, antisèptic, Antidepressiu?, hepàtic, estomacal,… Evitar en embaràs.

Ayuveda: Harmonitza, bloquejos, fa fora pensaments negatius,   …

Hidrolat: Compte amb el concepte aigua floral, tònic de roses:

L’hidrolat de les flors de la rosa és tònic, antiinflamatori calmant, protector, condicionant, regenerador per pells malmeses i seques (pells seques) L’extracte aquos de les flors de rosa és astringent i antioxidant (pell greixoses). Acne.

Aigua i essències sintètiques (agitació: bromera).

FLOR SECA

Rosa gallica , Rosa X damascena i R. centifolia.

 OLI ROSA MOSQUETA

Rosa affinis rubiginosa, R. eglanteria, R. moschata i R. canina. Cultivades. Per arrugues, cicatrius i marques d’acne (pell mixta o seca).

ESCARAMUJO FRUIT

  1. canina , R. pimpinellifolia, i d’altres espècies silvestres. Monografia de Farmacopea Europea: Rosa pseudo-fructus

 PÈTALS FRESCS

Rosa X damascena i R. centifolia, altres…

Usos i aplicacions

 Pètals frescs, guardar a la nevera (10-12ºC) o en un gerro amb aigua. Si no sempre es poden assecar.

Pètals crus, cuites afegir al final.

Sencers doncs en triturar s’enfosqueixen.

Ornamental fresca al jardí, hort, o seca per fer un punt de llibre, quadre, felicitació.

Medicinal:           INFUSIÓ DEL FRUIT O DE LA FLOR

Fruit de R. canina i altres sp: 2-5 g diferents infusions al dia, tractament adjuvant de dolor i rigidesa en les articulacions associat amb osteoartritis (ESCOP). Etnobotànica: refredats (vit C).

 Flor de R. gallica, R. centifolia, R. damascena: 1-2 g / 200 ml aigua, gargarismes per inflamacions lleus de la mucosa oral i faringe, i, compresa humida aplicada a l’àrea afectada mes de 3 cops al dia per alleujar inflamacions menors de la pell, en el dos casos durant una setmana (Monog EMEA). Etnobotànica: tallar hemorràgies nasals, netejar els ulls amb lleganyes, morenes, diarrea, … (tanins).

Flor de R. gallica, grandiflora, provincialis, pimila, rubra: 1-2 g per dia us extern (comissió E).

 Cosmètica (topic):           cremes, llavis, bany de pètals, aromateràpia, massatge, neteja, tònic, AMB L’OLI ESSENCIAL, L’HIDROLAT, OLI DE ROSA MOSQUETA, FLORS.

CREMA. Nutritiva. Recipient de 125 ml ple de pètals frescos de rosa centifolia, 60 g de karité, 5 g cera abelles i 60 ml oli ameles.

 Aliment:           Les flors fresques o seques, l’aigua dels pètals i el fruit. Marida molt bé amb formatge fresc, parmesà, mato, gelat de nata, iogurt, pastis de formatge, pa, coca dolça, …

Les flors són ideals per aromatitzar sal, sucre, oli, mató, mantega, iogurt, arròs amb llet, gelat, torro, pastis, batut, mel, bunyols (que ja menjaven els romans) (20-30 pètals rosa centifolia, 60 g sucre, 120 g farina, i un raig de cervesa), caramel·litzats, amanida, macedonia, melmelada, gelea…

Els fruits per fer licors, vi, vinagre, melmelada (foie), amb mató, sorbet,…

1)      Melmelada de poma, menta i pètals de rosa.

Pomes acides pelades, 200-300 g sucre per kilo de pomes, un grapat de menta i pètals de rosa afegits al final.

  2)      Melmelada de pètals de rosa: pètals nets de 20 roses centifolia, 500 g de sucre, suc de 1 llimona, i 500 ml d’aigua + 1 poma; coure mitja hora en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Envasar.    

3)      Melmelada de fruits: 500 g de polpa neta, 250 g de poma o pera, 200 g de sucre, i coure mitja hora foc lent en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Passar per un sedàs per estar segurs que no queden pels. Envasar.     

4)      Gelea de Pètals de Rosa Centifolia

Ingredients:

1 l d’aigua de poma (1 l aigua, 2 pomes 1 llimona)

0,750 kg de sucre

4,5gr de pètals de rosa centifolia assecats i essència.

Taller: Les herbes medicinals. Preparats per a una cosmètica diària. Usos i preparacions casolanes.

Ha començat el període d’inscripcions per al taller de preparats per a una cosmètica diària que es realitzarà el 23 de març a Can Sostres, Torrelles de Llobregat.

Després de l’èxit aconseguit amb el taller sobre les herbes medicinals dirigit per Astrid van Ginkel , es van proposar per part dels participants altres activitats d’aquesta temàtica.

Ara es realitzarà un taller de preparats casolans per a una cosmètica diària.

S’explicaran diferents propietats medicinals cosmètiques d’herbes remeieres que creixen silvestres al nostre voltant i d’altres que les podem cultivar molt fàcilment.

Ens introduirem en el món dels preparats casolans cosmètics i prepararem una pasta de dents, una mascareta per la cara, desodorant, i gel d’àloe  què cada participant podrà emportar-se a casa.

El taller es realitzarà el dissabte, 23 de març, durant quatre hores, de les 9,30 a les 13,30 hores. El preu es de 20€ per participant (15€ els membres de l’ANT).

Per fer l’ inscripció segueix aquest enllaç.