Arxiu de la categoria: Medicinal

Oli aromàtic dels fruits immadurs de fonoll

Molt interessant per afegir unes gotes sobre peix fred o per a fer una maionesa. També és una delicia degustar-lo amb patates cuites i cogombres crus tallats a daus o amb pasta, i una salsa amb iogurt i llimona.
El fonoll és un gran digestiu, ajuda a eliminar gasos, s’empra pel tractament simptomàtic lleu d’espasmes gastrointestinals, distensió abdominal i flatulència, també pel tractament simptomàtic dels espasmes lleus associats a la menstruació, i molt utilitzat tradicionalment com expectorant per a la tos associada al refredat.
Dosis: es poden prendre de 1.5 a 2.5 g, tres cops al dia en infusió.
Compte les persones que mostren hipersensibilitats a les umbel·líferes.
Depèn de l’origen del fonoll cultivat varietat dulcis pot contenir elevades quantitats d’estragol, no recomanable en nensfitomon oli fonoll blog

Xerrada-taller “Les dones trementinaires i els remeis medicinals”

Us esperem el 5 de març a St Guim de Freixenet
” xerrada sobre les dones trementinaires”   i  una pràctica de preparació de remeis femenins :
fitomon xerrada sikarra
–          Infusió de Sàlvia o milfulles per problemes menstruals.
–          Cua de cavall per osteoporosi, ungles fràgils i reuma.
–          Ungüent de plantatge per calmar picades i cremades
–          Xocolata d’hisop, que “tornen la mare a puesto i la filla a lloc”

LA FIGUERA

????????????????????????????????????

La figuera (Ficus carica L.) pertany a la família de les Moràcies. Es creu que és originària d’Aràbia. La figa saborosa, és molt nutritiva i
energètica, rica en fibra, conté àcids orgànics, potassi, magnesi, calci i ferro; vit A, B i C; sacarosa, fructosa i glucosa. És un laxant suau, estova la mucositat del pit, calma la tos i suavitza la gola.

La figuera és aromàtica, laticífera, d’escorça grisa, fusta fràgil, no molt alta, 5-10 m, màxim 10 m d’alçada, però de copa molt ampla, per això la fama de fer la migdiada a l’ombra d’una figuera.

Àmpliament cultivada pel seu valor alimentari, en l’actualitat es troba més o menys naturalitzada per tot arreu. Entre les principals varietats de figueres cultivades podem trobar la Coll de Dama, tot i que veureu la diversitat de varietats al següent link:
<http://www.galgoni.com/CAT/Llista.php>
http://www.galgoni.com/CAT/Llista.php

Fruits: Hi ha figueres bíferes que donen dues collites a l’any. Una primera, a principis d’estiu, les bacores; i una altra, cap al setembre, les figues veritables. Altres figueres donen figues només un cop l’any.

Les figues comestibles són un fruit molt especial propi del gènere Ficus. La figa i les bacores, són en realitat un conjunt de fruits inclosos en la cavitat d’un receptacle amb forma de pera denominat siconi que en madurar és carnós i molt dolç. La pell del siconi pot ser blanca, verdosa, morada o negra, segons cada varietat.

Fulles: Les fulles caduques, són grans, alternes, peludes i aspres, simples, de forma palmatipartida, dividides en lòbuls (3 a 7) de punta arrodonida, i amb entrants aparents més o menys profunds.

Flors: Les figueres bíferes poden tenir dues floracions, entre febrer i
abril i d’agost a setembre. Les flors es reuneixen en gran nombre en un receptacle piriforme, carnós que arriba a ser verdós o violaci a la
maduresa, la figa.

Es tracta d’un arbre monoic, és a dir, presenten flors unisexuals,
masculines i femenines, disposades sobre el mateix individu. Encara que algunes varietats són dioiques, amb flors unisexuals, les femenines i les masculines, es troben disposades sobre diferents peus de la planta. Un petit insecte, denominat “blastòfaga”, passa de les flors masculines a les femenines i fecunda amb el pol·len que porta adherit al seu cos.

fig2

Preparacions:

Xarop de figues per la tos Posar 1 litre d’aigua al foc i afegir 1 poma tallada a rodanxes i unes 20 figues seques o fresques obertes per la meitat. Bullir durant 15 minuts. Afegir 300-400 g de mel o sucre de canya, remenar fins a desfer, tapar i deixar refredar. Colar i posar en un pot de vidre. Prendre de 3 a 4 cullerades al dia. Un cop obert guardar a la nevera i consumir en un màxim d’un mes.

Si el voleu preparar al moment i en poca quantitat podeu fer servir 1 got d’aigua i 6 figues i bullir-ho fins espessir una mica, colar, i prendre 4 cullerades al dia. Guardar a la nevera màxim 3 dies.

Si volem millorar el xarop hi podem addicionar altres plantes medicinals que ens faran un bon servei. Per exemple, farigola o regalèssia per treure els mocs, malví o malva per la irritació, el suc d’una llimona i/o una branca de canyella amb propietats desinfectants, …

Una altra opció és tallar les figues fresques a rodanxes i col·locar dins un pot a capes amb sucre, al dia següent teniu unes figues per menjar amb el que preferiu combinar i teniu un suc fantàstic per a la tos.

Altres preparats:

Assecar: S’assequen sobre canyissos, però el secret és tirar farina pel damunt ja que xucla la humitat.

Pa de figa: quan són seques amb ameles, canyella, matafaluga, …

Melmelada, Chutney.

Postres: Pastis de figues, bunyols,…

Combina molt bé amb formatge, foie, bacallà, conill, vedella, gelat, poma,

La flor de l’àrnica

La flor de l’àrnica (Arnica montana L.) creix silvestre en zones d’alta muntanya de Catalunya. El seu estat de conservació es considerat com ‘desfavorable’, doncs s’ha produït una disminució de les poblacions silvestres principalment per causa de males pràctiques en la recol•lecció. Tot i això, collir-la no està prohibit excepte en Parcs Nacionals i determinades zones protegides. Això no vol dir que calgui conèixer el seu estat de conservació i prendre les mesures necessàries per a la seva gestió.

El mercat de l’Àrnica està proveït majoritàriament de plantes cultivades a diferents indrets d’Europa. A mes, el comerç internacional està controlat pel CITES, doncs està inclosa a l’annex D.

Però què passa amb l’aprofitament tradicional local d’autoconsum de plantes silvestres?

Doncs ha de seguir unes bones pràctiques sostenibles de recol•lecció. En el cas de l’àrnica es recomana tenir molt clar les zones de recol•lecció permeses i favorables, es realitza els mesos de juny, juliol i agost de les flors abans d’obrir, calen tisores i cistell, i, segons la bibliografia i estudis consultats, el percentatge de flors NO recollides i respectades ha d’oscil•lar entre el 30 i el 50%. Cal recollir amb mesura, seny i sense rauxa, just el necessari.

Considerada una “herba de cop”, és una planta medicinal reconeguda per les seves propietats antiinflamatòries en aplicació externa. Els preparats mes comuns són per us intern en homeopatia i us extern la tintura alcohòlica en forma de fregues per cops i torçades. Tintura (1:10, o 1:5) de flors Arnica montana amb Alcohol 70% o 60%. Es a dir, cal afegir flors al 10-20% i macerar 45 dies.

Tal vegada, se’n diu “àrnica” a altres espècies que realment no ho són. Així doncs trobem “falses àrniques” de la mateixa família de les compostes com son la Inula montana, Pallenis spinosa, Pulicara dysenterica o Inula viscosa, entre d’altres, que es consideren localment amb la mateixa virtut terapèutica. A mes, se’n troben d’altres plantes de les quals també se’n fan preparats pels cops: Hypericum perforatum, Lavandula angustifolia, Medicago sativa, Rosmarinus officinalis i Verbena officinalis.

10-1 10-2 10-3 10-4 10-5