Arxiu d'etiquetes: Aromateràpia

MANEIG I TERÀPIES NATURALS EN RAMADERIA ECOLÒGICA

amb la participació d’Astrid van Ginkel a la 2a sessió                               dia: 2/3/2016                                                                                                                             ” Plantes per a la salut i nutrició animal:  de l’ús tradicional a la constatació científica”

Contacte:  info@associaciolera.org                                                                                www.associaciolera.org

ramaderia 1

ramaderia 2

ramaderia 3

ramaderia 4

Temps de segar l’espígol!

Tot i que hem deixat força per les abelles que els encanta!

No hi ha una feina mes “relaxant” i aromàtica que collir les flors de Lavandula angustifolia al mes de juliol.

De l’espígol s’aprofita la flor que gaudeix de propietats relaxants. És un tresor l’oli essencial a la tauleta de nit i la gota que tirem al coixí les nits que no hi ha manera de dormir. La fragància delicada et trasllada ràpidament a les profunditats del son.

En estat silvestre es troba de 600 m d’alçada i fins 1400 aproximadament i antigament, les calderes fixes i les destil•ladores mòbils recorrien les brolles i pastures plenes d’espígol fent servir aigües de pous o dels rius per refrigerar l’alambí.

La sega de l’espígol era lliure, hi podia anar tot aquell que tingués almenys un ruquet per portar la càrrega, que es pesava en arroves i s’estenia en fileres perquè no fermentés, fins que li arribava el torn d’entrar a la caldera i deixar anar les seves aromes. Hi havia persones que en treien un bon sou i venia bé a la joventut per tenir les seves “peles”.

Les flors seques i l’oli essencial disposen de monografies de la EMEA per al seu us terapèutic, tradicionalment indicades per alleugerir l’estrès i ajudar a dormir.

Es pot utilitzar en forma de infusió amb 1 o 2 g de flors en 150 ml d’aigua 3 vegades al dia. També es pot prendre de 2-4 ml de la tintura (preparada amb 1 part de flors i 5 parts d’etanol del 50-60%), 3 vegades al dia. I finalment l’oli essencial administrat via oral de 20-80 mg diaris o en aromateràpia, per exemple en un bany (Tª recomanada 35-38 ° C), de 1 a 3 g una vegada al dia, durant 10-20 minuts.

Juntament amb l’oli essencial en el procés de destil•lació s’obté l’hidrolat, també anomenat aigua floral. Aquest pot ser un tònic adequat per a tot tipus de pell, per a la neteja del cutis i per a preparar mascaretes facials.

Tradicionalment la tintura d’espígol es feia servir per a cops i dolor, i l’oli essencial tòpicament gaudeix de propietats antiinflamatòries i antisèptiques. Podeu afegir a una cullera sopera oli de ameles i 3 gotes d’oli essencial per a fer un massatge per contractures. Un ram ornamental decora qualsevol racó d’una casa o millora les condicions ambientals a la feina. Amb les flors podeu preparar una mel o sucre aromàtic per afegir a una macedònia, crep o pastis; o preparar els ben coneguts saquets d’olor.

Especies silvestres a Catalunya: Lavandula angustifolia Mill. (Espic, Espígol, Lavanda) creix sempre mes a munt que la Lavandula latifolia Medik (Barballó, Espígol de fulla ampla, Espígol mascle, Lavanda). Les dues s’assemblen força, tot i que una manera molt fàcil de diferenciar-les es que la L. angustifolia te les bràctees amplament ovades i les fulles normalment més estretes (2-3 mm d’amplada). La Lavandula dentata L. (Encens silvestre, Espígol retallat, Gal•landa o Lavanda) creix aquí i allà i se’n troba amb dificultat. I finalment la Lavandula stoechas L. (Cap d’ase, Timosa, Tomanyí) que li agrada el substrat silici.

Però n’hi ha una molt preuada per produir oli essencial per perfumeria que s’anomena lavandí. Es tracta de un híbrid molt vigorós entre Lavandula angustifolia X Lavandula latifolia que creix de 200 a 1000m d’altitud i compta amb moltes varietats cultivars, grosso, sumian, abrial i super. Es cultiva amb facilitat però millor reproduir amb esqueixos.

Precaucions especials de l’oli essencial: consulteu el vostre terapeuta, compte amb les dosis, mantenir fora de l’abast dels nens; eviteu el contacte amb els ulls així com el contacte “directe” amb la pell; pot desencadenar una reacció al•lèrgica; compte les dones embarassades i els nens menors de 6 anys; assegureu-vos que l’etiqueta esmenti el nom llatí, la part emprada i el quimiotip; i mantenir lluny de la llum i la calor.

10-4 10-5 11 12 13

St. Jordi – la rosa….

ROSAS

Aprofitant que és St Jordi (felicitats a tots!) deixeu-me que us parli de la ROSA per us alimentari, cosmètic i medicinal.

 De la família de les Rosàcies, de roses n’hi ha moltes especies i varietats, i tot just ara, a l’abril, comencen a florir. Qui no ha dit alguna vegada “Fresc com una rosa” o “A la rosa, l’amor si posa”. Doncs a traves del Llenguatge de les Flors la rosa de cent fulles o una de color vermell significa Amor.

 Tipus Espècies, varietats  –  Roses cultivades:

Rosa X damascena coneguda com Rosa de Damasco (origen Siria).

Rosa × centifolia (lit. cents de fulles/pètals), a partir d’aquesta es va originar un grup de les anomenades “roses antigues”, presents a moltes cases de pagès, masies, jardins i horts vells, de flor rosa bella i perfumada.

Rosa gallica, o rosal de França o de Provins, originari d’Europa central i meridional des de Turquia al Caucas.

 Roses silvestres a Catalunya. Unes 17

 1.pimpinellifolia

Rosa moschata Herm. Mosqueta, Rosa mosqueta, Roser mesquer, Satalia. Bardisses, marges de camins.

Rosa canina L. : Gavarrer, Gavarrera, Gratacul, Roser bord, Roser boscà, Roser caní, Roser d’hivern, Roser de marge, Roser salvatge

Rosa rubiginosa L. Englantina, Englantina roja, Gavarrera, Gavarrera rubiginosa, Rosa regina, Roser rubiginós, Roser vellutat

 1.tomentosa

2 .pendulina

 Cultiu i Recol·lecció

Cultivades a casa és molt millor.

Compte amb la recol·lecció silvestre, de qualitat i amb seny.

Els fruits es cullen d’octubre a gener, millor desprès de les primeres glaçades.

Les flors es cullen al maig.

 Part emprada: flors i fruits.

 OLI ESSENCIAL-HIDROLAT,

Rosa X damascena i R. centifolia

Tònic, antisèptic, Antidepressiu?, hepàtic, estomacal,… Evitar en embaràs.

Ayuveda: Harmonitza, bloquejos, fa fora pensaments negatius,   …

Hidrolat: Compte amb el concepte aigua floral, tònic de roses:

L’hidrolat de les flors de la rosa és tònic, antiinflamatori calmant, protector, condicionant, regenerador per pells malmeses i seques (pells seques) L’extracte aquos de les flors de rosa és astringent i antioxidant (pell greixoses). Acne.

Aigua i essències sintètiques (agitació: bromera).

FLOR SECA

Rosa gallica , Rosa X damascena i R. centifolia.

 OLI ROSA MOSQUETA

Rosa affinis rubiginosa, R. eglanteria, R. moschata i R. canina. Cultivades. Per arrugues, cicatrius i marques d’acne (pell mixta o seca).

ESCARAMUJO FRUIT

  1. canina , R. pimpinellifolia, i d’altres espècies silvestres. Monografia de Farmacopea Europea: Rosa pseudo-fructus

 PÈTALS FRESCS

Rosa X damascena i R. centifolia, altres…

Usos i aplicacions

 Pètals frescs, guardar a la nevera (10-12ºC) o en un gerro amb aigua. Si no sempre es poden assecar.

Pètals crus, cuites afegir al final.

Sencers doncs en triturar s’enfosqueixen.

Ornamental fresca al jardí, hort, o seca per fer un punt de llibre, quadre, felicitació.

Medicinal:           INFUSIÓ DEL FRUIT O DE LA FLOR

Fruit de R. canina i altres sp: 2-5 g diferents infusions al dia, tractament adjuvant de dolor i rigidesa en les articulacions associat amb osteoartritis (ESCOP). Etnobotànica: refredats (vit C).

 Flor de R. gallica, R. centifolia, R. damascena: 1-2 g / 200 ml aigua, gargarismes per inflamacions lleus de la mucosa oral i faringe, i, compresa humida aplicada a l’àrea afectada mes de 3 cops al dia per alleujar inflamacions menors de la pell, en el dos casos durant una setmana (Monog EMEA). Etnobotànica: tallar hemorràgies nasals, netejar els ulls amb lleganyes, morenes, diarrea, … (tanins).

Flor de R. gallica, grandiflora, provincialis, pimila, rubra: 1-2 g per dia us extern (comissió E).

 Cosmètica (topic):           cremes, llavis, bany de pètals, aromateràpia, massatge, neteja, tònic, AMB L’OLI ESSENCIAL, L’HIDROLAT, OLI DE ROSA MOSQUETA, FLORS.

CREMA. Nutritiva. Recipient de 125 ml ple de pètals frescos de rosa centifolia, 60 g de karité, 5 g cera abelles i 60 ml oli ameles.

 Aliment:           Les flors fresques o seques, l’aigua dels pètals i el fruit. Marida molt bé amb formatge fresc, parmesà, mato, gelat de nata, iogurt, pastis de formatge, pa, coca dolça, …

Les flors són ideals per aromatitzar sal, sucre, oli, mató, mantega, iogurt, arròs amb llet, gelat, torro, pastis, batut, mel, bunyols (que ja menjaven els romans) (20-30 pètals rosa centifolia, 60 g sucre, 120 g farina, i un raig de cervesa), caramel·litzats, amanida, macedonia, melmelada, gelea…

Els fruits per fer licors, vi, vinagre, melmelada (foie), amb mató, sorbet,…

1)      Melmelada de poma, menta i pètals de rosa.

Pomes acides pelades, 200-300 g sucre per kilo de pomes, un grapat de menta i pètals de rosa afegits al final.

  2)      Melmelada de pètals de rosa: pètals nets de 20 roses centifolia, 500 g de sucre, suc de 1 llimona, i 500 ml d’aigua + 1 poma; coure mitja hora en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Envasar.    

3)      Melmelada de fruits: 500 g de polpa neta, 250 g de poma o pera, 200 g de sucre, i coure mitja hora foc lent en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Passar per un sedàs per estar segurs que no queden pels. Envasar.     

4)      Gelea de Pètals de Rosa Centifolia

Ingredients:

1 l d’aigua de poma (1 l aigua, 2 pomes 1 llimona)

0,750 kg de sucre

4,5gr de pètals de rosa centifolia assecats i essència.

Ja és hora de collir la marialluïsa

wp1

O anirem tard. Una bona podada……. desprès l’assequem  wp2 o fem algun dels preparats que proposo a continuació.

La Lippia triphylla (L’Hér.) Kuntze és un arbust de la família de les Verbenàcies amb origen a Amèrica del Sud. És senzill cultivar-la en jardins i horts però no li agrada el fred ni les gelades, vol sol i humitat. Les fulles son la part que s’utilitza per les seves virtuts medicinals i alimentaries doncs són riques, sobre tot, en oli essencial: citral i limonè, entre altres.

–    Ús medicinal: Molt útil per a expulsar els gasos de l’aparell digestiu, facilitar la digestió, mal estar per sensació de vòmit. Aparell respiratori: ajuda a expulsar les mucositats, reduir la tos
–   Ús a la Cuina: dona sabor a molts plats: verdures (crema de carbassa), peixos (bacallà, lluç, …), pollastre, pastissos (de xocolata), galetes, crema, mousse, etc. –   També entra a formar part de còctels (gintònic amb maria Lluïsa), ratafia, licor de maria Lluïsa, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un refrescant com un granissat.

Per extreure l’oli essencial que dona l’aroma cítric característic hi ha diferents opcions, macerar en oli vegetal, infusionada en aigua o en llet, barrejada amb sucre o preparant un xarop simple per afegir a un gelat; o addicionar directament unes gotes d’oli essencial de qualitat però compte doncs a altes dosis es neurotòxic i l’ús prolongat provoca irritació de la mucosa gàstrica.

Lemon grass

Per continuar amb el viatge a Egipte us deixo una altra planta deliciosa per a fer infusions, forma part de sopes, salses i curris, gaudeix de propietats medicinals i el seu oli essencial és ideal per repel•lir els mosquits.

Es tracta del lemon grass, Cymbopogon sp. Creix en zones tropicals ja que no aguanta be les gelades, tot i que a Catalunya plantat a la vora de la costa pot viure be. A El Fayum, amb una regada a la setmana és suficient. S’assequen les fulles en caixes de fusta, i desprès es tallen manualment.

 5 46 7 8

II TROBADA INTERPROFESSIONAL DE PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS: EXPECTATIVES DELS PRODUCTORS, TRANSFORMADORS, EMPRESES I INVESTIGACIÓ

Els propers 26 i 27 de gener de 2012, l’Associació Nacional Interprofesional de Plantas Aromáticas y Medicinales (ANIPAM), el Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) i Fitomón organitzen la II Trobada Interprofessional especialitzada en els olis essencials i extractes ens els sectors medicinals, cosmètic i alimentari .