Arxiu d'etiquetes: Etnobotànica

Temps de flors d’alls silvestres

anomenat porro de bosc, en llatí Allium ampeloprasum.  Introduïts    a l’hort gràcies a alguns bulbs collits a la natura, sense abusar.
Els fem a la brasa, pelats, i amanits amb una vinagreta,                                són deliciosos.                                                                                                                         Amb les flors preparo oli aromàtic o una salsa amb fruits secs.

   

 

Llinosa, linaza, silveste

Linum narbonense.   De les llavors, laxants quan es mengen, de la varietat cultivar Linum usitatissimum, se’n fa l’oli de llinosa i el fil de lli.   L’anoia havia estat una comarca de cultius de lli.

Avui l’hem vista vora els camins en la sortida que hem organitzat amb #labacicleta, bicis elèctriques que pugen soles com si res en las costes argençolenques.   Ens ho hem passat molt bé. A la tardor repetirem per identificar fruits salvatges i llavors per introduir a l’hort.

Temps de pa de cucut

Temps de pa de cucut

Anomenada també vinagrella, agret, fel i vinagre, magret, i molts altres noms. En castellà li diuen vinagrillo, agrillo o trébol de huerta. Oxalis pes-caprae, ‘oxys’ del grec pel sabor de les fulles. Sense flor, els oxalis es solen confondre amb els trèvols.

Introduïda de Àfrica del sud, viu amb nosaltres a la franja costanera vora del mar, i es considera invasora.

Com el nom popular indica, ens complau el sabor allimonat i àcid de les fulles que em delecten a l’amanida, de les quals no pot abusar qui pateix de pedres al ronyó per causa del contingut en àcid oxàlic.

Plantatge cornut

…. cervina o cosconia de frare són alguns dels noms populars d’aquesta planta que ara gaudeix d’una forma estrellada. Plantago coronopus.
Creix en terres sorrenques, humides, salines, de terra baixa, sobretot del litoral. Utilitzada tradicionalment per les virtuts diürètiques de les fulles en infusió i cicatritzant amb el suc de la planta. L’arrel dessecada, macerada en vi i beguda, era un remei emprat contra el mossec d’escurçó. Quer ja es referia al seu cultiu als horts de verdures comestibles apreciades les fulles tendres afegides a l’amanida. De fet, també es pot menjar cuita, tant les fulles com l’arrel. Molt interessant el sabor saladet i la textura.
En podeu fer salses, o escaldades combinen amb pasta, arròs o llegums. Podeu fer croquetes, coques, crema, crep, tempura,… Compte amb la recol·lecció, ja sabeu, amb prudència.

Olivarda, Inula viscosa.

Habita camps abandonats, vores de camins, arenys de rius, terres remogudes, i pot arribar a fer 1 metre de alçada. Anomenada també Libardo, Matavinyes, Herba de puces, Herba dels mosquits, i en Castellà Hierba mosquera, Pulguera, Olivarda, Tárragas.
De distribució Mediterrània creix a terra baixa, màxim fins a 600 m d’altitud. S’aprofita la planta florida que es recull a partir de setembre, és de les darreres plantes a florir i típica de tardor.
Es distingeix pel tacte enganxós quan es freguen les fulles, gràcies a la resina que destil·la. Tal com diu el nom popular, se’n feien rams que es penjaven a l’interior de les cases per tal d’aferrar mosques i mosquits. A nivell de biodiversitat de l’hort, millora enormement la salut dels cultius. Semblaria ser mortal per les cabres segons referències ancestrals, i les fulles i arrel eren emprades en forma d’ungüent o decocció per curar la sarna.
Del que si hi han referències tradicionals és de l’ús per cops, caigudes, ferides com vulneraria, .. tot i que via interna avui en dia no es recomana la seva utilització.

TRAVALERA

Comença a glaçar al turó d’Argençola i encara es troben flors de la Travalera.
De fet, pot florir quasi tot l’any. De març a novembre la Centaurea aspera pot florir, fet fonamental pel seu aprofitament. La planta florida, de la també anomenada Herba del sucre, regala una activitat tradicional com hipoglucemiant.
Àmpliament distribuïda a catalunya, creix per fenassars fins a 1000 metres d’alçada.

fitomon-travalera-blog