Arxiu d'etiquetes: Fisiologia vegetal

Deixeu-me que us digui perquè cauen les fulles

Si aneu a plegar castanyes aquests dies us haureu adonat del color de les fulles. Alguns arbres, anomenats caducifolis, perden la fulla a la tardor. És una adaptació a l’arribada del fred, per evitar els danys “col•laterals” de les glaçades desfavorables. Els arbres entren en un període de latència i hibernació com faria un ós. Aquesta transformació embelleix el paisatge de tardor.

Quina és la senyal que inicia aquesta “degradació” de la fulla?

Aquests colors de la tardor impliquen tot un seguit de canvis fisiològics molt complexos estimulats pel l’escurçament de les hores i la intensitat de la llum, i accelerats amb la baixada de les temperatures.

Què passa exactament?

A la tardor es redueix la intensitat i la longitud d’ona de la radiació solar. Uns receptors vegetals capten aquest canvi de la llum (fotoreceptors) i desencadenen una resposta en la planta per tal d’adaptar-se, disminueix el creixement i s’inicien les rutes metabòliques de senescència. A mes, la baixada de la temperatura disminueix el metabolisme, la fotosíntesi i augmenta la proporció d’etilè.

La clorofil•la verda que capta l’energia del sol en la fotosíntesi es deixa de produir i passen a predominar els pigments grocs (carotens i xantofil•les, terpens), taronges, vermells (antocianines, flavonoides, compostos fenòlics) i marrons.

Llavors, quan la planta ha recuperat de la fulla tots els nutrients que li interessa, la deixa anar gràcies a unes cèl•lules de abscisió i de segellat del pecíol que permeten la separació amb l’ajuda de l’etilè, i indirectament de l’àcid abscísic.

fitomon hoja s

La Primavera, els Brots i la Supervivència del Vegetals

blog abril1

Els brots “resistents” formats abans del hivern, queden protegits del fred i la pèrdua d’aigua per escames. Aprofitant que estem de ple a la primavera, deixeu-me parlar de perquè broten les plantes, les quals passen per una latència hivernal ja que el creixement s’atura.
Els factors que porten al despertar dels brots poden ser externs (condicions favorables) i interns. La temperatura, el fotoperíode (la llargada del dia i de la nit) i les hormones son els mes importants.
La temperatura: caldria un determinat període de fred durant el hivern per a que els brots comencin a créixer, tot i que l’augment de temperatura ajudaria a sortir de l’aturada. Es a dir, calen mes hores fred que hores calor per al despertar.

El Fotoperíode: serien la quantitat de hores de llum continuada pot provocar la fi de la latència; inclús en plantes que no han passat per un període de fred. Sembla lògic pensar que son les escames dels brots les que perceben l’estímul. A las regions temperades, l’augment en la longitud dels dies i l’augment de la temperatura després del fred hivernal, son factors que permeten que pari la latència dels brots.

La Regulació hormonal: Les gibberel•lines tenen un paper important como agent regulador de la latència. S’ha vist que hi ha un augment endogen de gibberel•lines durante el hivern. La llum, el fred i el fitocrom (una proteïna fotoreceptora, un pigment que les plantes utilitzen per detectar la llum) incrementen la seva síntesi. Alguns dels seus efectes fisiològics son eliminar la dormició en brots i llavors. Però probablement la latència està regulada per la interacció entre inhibidors i promotors del creixement.

Un esquema simplificat d’aquesta resposta primaveral seria:
• Percepció de l’estímul (Tª i llum)
• Producció d’un senyal (biosíntesi i / o alliberament d’una o diverses fitohormones)
• Transport al lloc d’acció
• Interacció dels senyals amb les cèl•lules blanc a través d’un receptor
• Transducció cel•lular del senyal
• Modificació de l’expressió gènica
• Resposta fisiològica (creixement i diferenciació)

blog4