Arxiu d'etiquetes: Toxicitat-Seguretat

Temps de pa de cucut

Temps de pa de cucut

Anomenada també vinagrella, agret, fel i vinagre, magret, i molts altres noms. En castellà li diuen vinagrillo, agrillo o trébol de huerta. Oxalis pes-caprae, ‘oxys’ del grec pel sabor de les fulles. Sense flor, els oxalis es solen confondre amb els trèvols.

Introduïda de Àfrica del sud, viu amb nosaltres a la franja costanera vora del mar, i es considera invasora.

Com el nom popular indica, ens complau el sabor allimonat i àcid de les fulles que em delecten a l’amanida, de les quals no pot abusar qui pateix de pedres al ronyó per causa del contingut en àcid oxàlic.

Olivarda, Inula viscosa.

Habita camps abandonats, vores de camins, arenys de rius, terres remogudes, i pot arribar a fer 1 metre de alçada. Anomenada també Libardo, Matavinyes, Herba de puces, Herba dels mosquits, i en Castellà Hierba mosquera, Pulguera, Olivarda, Tárragas.
De distribució Mediterrània creix a terra baixa, màxim fins a 600 m d’altitud. S’aprofita la planta florida que es recull a partir de setembre, és de les darreres plantes a florir i típica de tardor.
Es distingeix pel tacte enganxós quan es freguen les fulles, gràcies a la resina que destil·la. Tal com diu el nom popular, se’n feien rams que es penjaven a l’interior de les cases per tal d’aferrar mosques i mosquits. A nivell de biodiversitat de l’hort, millora enormement la salut dels cultius. Semblaria ser mortal per les cabres segons referències ancestrals, i les fulles i arrel eren emprades en forma d’ungüent o decocció per curar la sarna.
Del que si hi han referències tradicionals és de l’ús per cops, caigudes, ferides com vulneraria, .. tot i que via interna avui en dia no es recomana la seva utilització.

Temps de fruits silvestres

… boixerola, anomenada així per la forma de les fulles que recorden al boix. Gayuba en castellà. Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng. “uva-ursi” … “raïm d’ós”, fruits comestibles però insípids i farinosos. Mata rastrera de llocs frescals que s’aprofiten tradicionalment les fulles medicinals amb propietats antisèptiques urinàries, però compte amb les dosis i durada de l’ús per causa de l’arbutina i derivats.

fitomon-fruits-silvestres-blog

Oli aromàtic dels fruits immadurs de fonoll

Molt interessant per afegir unes gotes sobre peix fred o per a fer una maionesa. També és una delicia degustar-lo amb patates cuites i cogombres crus tallats a daus o amb pasta, i una salsa amb iogurt i llimona.
El fonoll és un gran digestiu, ajuda a eliminar gasos, s’empra pel tractament simptomàtic lleu d’espasmes gastrointestinals, distensió abdominal i flatulència, també pel tractament simptomàtic dels espasmes lleus associats a la menstruació, i molt utilitzat tradicionalment com expectorant per a la tos associada al refredat.
Dosis: es poden prendre de 1.5 a 2.5 g, tres cops al dia en infusió.
Compte les persones que mostren hipersensibilitats a les umbel·líferes.
Depèn de l’origen del fonoll cultivat varietat dulcis pot contenir elevades quantitats d’estragol, no recomanable en nensfitomon oli fonoll blog

Ja tenim florida la Nigella damascena L. !

Anomenada flor d’aranya o barba d’ermità, per les curioses i precioses flors, o dita llanternes per la forma del fruit. En castellà es diu neguilla.
Creix a la meitat sud de catalunya, però aquesta la tinc a l’hort molt cuidada i valorada doncs les llavors són de la casa museu del Darwin del sud de Londres.
Amb propietats alimentàries i medicinals, s’ha d’anar amb precaució per la presència d’alcaloides a les llavors.

fitomon nigela

Temps de segar l’espígol!

Tot i que hem deixat força per les abelles que els encanta!

No hi ha una feina mes “relaxant” i aromàtica que collir les flors de Lavandula angustifolia al mes de juliol.

De l’espígol s’aprofita la flor que gaudeix de propietats relaxants. És un tresor l’oli essencial a la tauleta de nit i la gota que tirem al coixí les nits que no hi ha manera de dormir. La fragància delicada et trasllada ràpidament a les profunditats del son.

En estat silvestre es troba de 600 m d’alçada i fins 1400 aproximadament i antigament, les calderes fixes i les destil•ladores mòbils recorrien les brolles i pastures plenes d’espígol fent servir aigües de pous o dels rius per refrigerar l’alambí.

La sega de l’espígol era lliure, hi podia anar tot aquell que tingués almenys un ruquet per portar la càrrega, que es pesava en arroves i s’estenia en fileres perquè no fermentés, fins que li arribava el torn d’entrar a la caldera i deixar anar les seves aromes. Hi havia persones que en treien un bon sou i venia bé a la joventut per tenir les seves “peles”.

Les flors seques i l’oli essencial disposen de monografies de la EMEA per al seu us terapèutic, tradicionalment indicades per alleugerir l’estrès i ajudar a dormir.

Es pot utilitzar en forma de infusió amb 1 o 2 g de flors en 150 ml d’aigua 3 vegades al dia. També es pot prendre de 2-4 ml de la tintura (preparada amb 1 part de flors i 5 parts d’etanol del 50-60%), 3 vegades al dia. I finalment l’oli essencial administrat via oral de 20-80 mg diaris o en aromateràpia, per exemple en un bany (Tª recomanada 35-38 ° C), de 1 a 3 g una vegada al dia, durant 10-20 minuts.

Juntament amb l’oli essencial en el procés de destil•lació s’obté l’hidrolat, també anomenat aigua floral. Aquest pot ser un tònic adequat per a tot tipus de pell, per a la neteja del cutis i per a preparar mascaretes facials.

Tradicionalment la tintura d’espígol es feia servir per a cops i dolor, i l’oli essencial tòpicament gaudeix de propietats antiinflamatòries i antisèptiques. Podeu afegir a una cullera sopera oli de ameles i 3 gotes d’oli essencial per a fer un massatge per contractures. Un ram ornamental decora qualsevol racó d’una casa o millora les condicions ambientals a la feina. Amb les flors podeu preparar una mel o sucre aromàtic per afegir a una macedònia, crep o pastis; o preparar els ben coneguts saquets d’olor.

Especies silvestres a Catalunya: Lavandula angustifolia Mill. (Espic, Espígol, Lavanda) creix sempre mes a munt que la Lavandula latifolia Medik (Barballó, Espígol de fulla ampla, Espígol mascle, Lavanda). Les dues s’assemblen força, tot i que una manera molt fàcil de diferenciar-les es que la L. angustifolia te les bràctees amplament ovades i les fulles normalment més estretes (2-3 mm d’amplada). La Lavandula dentata L. (Encens silvestre, Espígol retallat, Gal•landa o Lavanda) creix aquí i allà i se’n troba amb dificultat. I finalment la Lavandula stoechas L. (Cap d’ase, Timosa, Tomanyí) que li agrada el substrat silici.

Però n’hi ha una molt preuada per produir oli essencial per perfumeria que s’anomena lavandí. Es tracta de un híbrid molt vigorós entre Lavandula angustifolia X Lavandula latifolia que creix de 200 a 1000m d’altitud i compta amb moltes varietats cultivars, grosso, sumian, abrial i super. Es cultiva amb facilitat però millor reproduir amb esqueixos.

Precaucions especials de l’oli essencial: consulteu el vostre terapeuta, compte amb les dosis, mantenir fora de l’abast dels nens; eviteu el contacte amb els ulls així com el contacte “directe” amb la pell; pot desencadenar una reacció al•lèrgica; compte les dones embarassades i els nens menors de 6 anys; assegureu-vos que l’etiqueta esmenti el nom llatí, la part emprada i el quimiotip; i mantenir lluny de la llum i la calor.

10-4 10-5 11 12 13