Wasabi

wasabi blog

Avui us convido a donar un volt per l’orient, concretament per una cuina japonesa.

L’arrel de la Wasabia japonica Matsum., també anomenada rave japonès, és un condiment molt emprat doncs combina molt be amb sushi, marisc o peix cru, carn, pèsols, patates, i altres aliments típics de la cuina japonesa. Aquesta planta forma part de la família de les Brassicàcies, igual que la col, el nap, la mostassa, la ravenissa, la ruca o els créixens. El mes curiós del wasabi és l’efecte picant que comença fent pessigolles al nas, va pujant i acaba en la profunditat del front, tot i que marxa de seguida.            

           Com és que pica el nas i no la boca? Al igual que moltes de les plantes de la mateixa família, conté glucosinolats, responsables del gust picant i les propietats medicinals. Aquests compostos en trencar l’arrel, en contacte amb l’aigua i un enzim de la planta, alliberen isotiocianats que irriten les mucoses. Aquest procés és ràpid, per això, al cap de poques hores el wasabi s’ha “passat” doncs els compostos volàtils han marxat.

Per quin motiu la planta fabrica els glucosinolats? en realitat actuen com un mecanisme de defensa envers herbívors, plagues i malalties.

El seu cultiu no és fàcil.

Aquesta arrel gaudeix de propietats desinfectants, per ferides, infeccions urinàries i respiratòries, però compte en abusar-ne. Via tòpica, interessa sobre tot pel seu efecte rubefacient (irritant).                   Es pot fer servir quan l’arrel és fresca, rascada sobre una superfície rugosa, generant una pasta de sabor intens però poc picant. Una altra manera de fer el wasabi, és fer una pasta del pols de l’arrel seca barrejat amb aigua, soja, etc, que és molt picant.

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Scroll to Top