La flor de l’àrnica

La flor de l’àrnica (Arnica montana L.) creix silvestre en zones d’alta muntanya de Catalunya. El seu estat de conservació es considerat com ‘desfavorable’, doncs s’ha produït una disminució de les poblacions silvestres principalment per causa de males pràctiques en la recol•lecció. Tot i això, collir-la no està prohibit excepte en Parcs Nacionals i determinades zones protegides. Això no vol dir que calgui conèixer el seu estat de conservació i prendre les mesures necessàries per a la seva gestió.

El mercat de l’Àrnica està proveït majoritàriament de plantes cultivades a diferents indrets d’Europa. A mes, el comerç internacional està controlat pel CITES, doncs està inclosa a l’annex D.

Però què passa amb l’aprofitament tradicional local d’autoconsum de plantes silvestres?

Doncs ha de seguir unes bones pràctiques sostenibles de recol•lecció. En el cas de l’àrnica es recomana tenir molt clar les zones de recol•lecció permeses i favorables, es realitza els mesos de juny, juliol i agost de les flors abans d’obrir, calen tisores i cistell, i, segons la bibliografia i estudis consultats, el percentatge de flors NO recollides i respectades ha d’oscil•lar entre el 30 i el 50%. Cal recollir amb mesura, seny i sense rauxa, just el necessari.

Considerada una “herba de cop”, és una planta medicinal reconeguda per les seves propietats antiinflamatòries en aplicació externa. Els preparats mes comuns són per us intern en homeopatia i us extern la tintura alcohòlica en forma de fregues per cops i torçades. Tintura (1:10, o 1:5) de flors Arnica montana amb Alcohol 70% o 60%. Es a dir, cal afegir flors al 10-20% i macerar 45 dies.

Tal vegada, se’n diu “àrnica” a altres espècies que realment no ho són. Així doncs trobem “falses àrniques” de la mateixa família de les compostes com son la Inula montana, Pallenis spinosa, Pulicara dysenterica o Inula viscosa, entre d’altres, que es consideren localment amb la mateixa virtut terapèutica. A mes, se’n troben d’altres plantes de les quals també se’n fan preparats pels cops: Hypericum perforatum, Lavandula angustifolia, Medicago sativa, Rosmarinus officinalis i Verbena officinalis.

10-1 10-2 10-3 10-4 10-5

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Scroll to Top