Lo Timó a la Segarra: forma d’obtenció i usos

farigola blog

La comarca de la Segarra, de 721,2 km2, es troba en un altiplà, a la Depressió Central catalana i comparteix límits amb l’Anoia, la Conca de Barberà, l’Urgell, la Noguera i el Solsonès.

          Formada per una vintena de municipis comptava amb una població de 22.825 habitants l’any 2009. De clima continental, te una pluviometria de 350 a 450 mm l’any.

L’objectiu d’aquest treball ha estat l’estudi etnobotànic sobre la forma d’obtenció i usos tradicionals del timó a la Segarra.

Es varen realitzar 55 entrevistes (enquesta semiestructurada) a 55 informants amb una mitjana d’edat de 73,7 anys, dels municipis de Cervera, Tarroja de Segarra, Sanaüja, Hostafrancs, Sedó i Biosca. La proporció de dones (81,82%) era mes elevada què la d’homes (18,18%).

Els resultats obtinguts han estat els següents:                                                   El 92,7% dels pares dels informants ja recollien el timó.                               El 80% dels informants cullen el timó que fan servir a casa en el seu mateix municipi tot i què el 16% es desplacen a altres municipis.

Un 61,5% consideren que la flor és la part de la planta que té mes virtut i un 30,77% creu què és tota la planta.

El 66,6% considera què te mes virtut el timó de secà i de la solana i el 33,3% creu què és millor el del bosc.                                                                         La majoria el talla; i només l’arranquen el 3,64%.                                               La majoria el cullen quan està florit a la primavera, i concretament per Setmana Santa un 21,8%, tot i què alguns esperen a fer-ho en lluna vella (7,27%). La quantitat collida varia, mai és més del necessari per a l’ús casolà anyal i pot oscil·lar entre 1 manat fins a 3 kg.

Nomes un 9.09% el cultiven al jardí, hort o test, i 1 informant l’emprava per alguna plaga, insectes, de l’hort.                                                   Tothom l’asseca a l’ombra, penjat o estès, i el guarden en pots de vidre la majoria, també capses de cartró, malles, bosses, coixí de roba, tot i què un 14,55% el deixen penjant.

Ningú dóna timó per menjar als animals, però alguns l’empren per a curar ferides, sobre tot dels conills. Una minoria l’usen per diarrees, gastroenteritis, dolor de ventre, netejar la boca i ulls, de les mules, gos, gat, gallines, ovelles, vaques, ruc i cavall.

Per beneir la coca per Pasqua el feia servir un informant, i utilitzaven el timó com a protector de la casa 3 informants i un el penjava a la porta.

La majoria l’empren en guisats, per a fer sopa de timó i com a condiment de la carn i peix a la brasa, per a fer l’escabetx, per obtenir la mel de timó, o per les pizzes. Uns quants l’usen per fer olis aromatitzats, licors, per fer les olives, i una minoria l’usen per a bullir els Caragols.

La gran majoria d’informants utilitzen el timó assecat, tot i que un 18% l’empren fresc. El mes freqüent és l’ús de la planta florida però alguns informants utilitzen la flor sola (14,54%). La majoria el fa servir per a netejar i desinfectar ferides, per infeccions i llagues a la boca, pel refredat, i per a netejar els ulls. Menys informants l’usen pel mal de coll i angines, mal d’estomac, i una minoria el fan servir pel mal de dents i queixals, com a depurador de la sang, per afavorir la gana, pels cops, i com a antiinflamatori. 3 informants l’empraven com succedani del tabac, en posar-se una branqueta a la boca per no fumar tant.

La majoria dels informants empren el timó en forma d’Infusions i gargarismes, en rentats oculars, irrigacions vaginals; uns quants en fan decoccions, cataplasmes, bafs, col·liris, locions, inhalacions, olis vegetals macerats, i una minoria en fa banys, usa olis essencials, compreses, ènemes, lavatives, maceració, o vi medicinal.

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Scroll to Top