Habita camps abandonats, vores de camins, arenys de rius, terres remogudes, i pot arribar a fer 1 metre de alçada. Anomenada també Libardo, Matavinyes, Herba de puces, Herba dels mosquits, i en Castellà Hierba mosquera, Pulguera, Olivarda, Tárragas.
De distribució Mediterrània creix a terra baixa, màxim fins a 600 m d’altitud. S’aprofita la planta florida que es recull a partir de setembre, és de les darreres plantes a florir i típica de tardor.
Es distingeix pel tacte enganxós quan es freguen les fulles, gràcies a la resina que destil·la. Tal com diu el nom popular, se’n feien rams que es penjaven a l’interior de les cases per tal d’aferrar mosques i mosquits. A nivell de biodiversitat de l’hort, millora enormement la salut dels cultius. Semblaria ser mortal per les cabres segons referències ancestrals, i les fulles i arrel eren emprades en forma d’ungüent o decocció per curar la sarna.
Del que si hi han referències tradicionals és de l’ús per cops, caigudes, ferides com vulneraria, .. tot i que via interna avui en dia no es recomana la seva utilització.
