Programa dedicat a Fira Natura

20a.edició,  del 16 al 18 de febrer.
Podeu escoltar l’entrevista amb Astrid van Ginkel, encarregada d’inaugurar la fira aquest any.

enllaç:   SOM TERRA-FIRA NATURA 

“Hem de sentir que Som Terra, un sentiment que sorgeix espontàniament en qualsevol humà quan se n’adona que el nom d’home deriva, cabalment, de la paraula llatina humus, que vol dir terra bona, terra fèrtil.                                                                                                                         -Leornado Boff

Aquesta ratafia posada a macerar al juny ja està llesta per colar. Repetirem el procés al febrer, al final de quart menguant de la lluna.
Un cop envasada tindrem la paciència d’esperar un any a delectar el paladar.

Aquestes dues amanides són delicioses i molt recomanables per aquests dies de Nadal.                                                                                                      A la dreta hi ha tomata, ceba de figueres, llavors de rosella i una barreja d’herbes aromàtiques de l’hort i silvestres.                                         A l’esquerra hi ha alga wakame i kombu, pastanaga, nous, vinagre, all, olives, julivert, oxalis, porradell, perilla, ruca, alfàbrega i menta.

LLEDONS

En castellà almez, en anglès “nettle tree” perquè les fulles s’assemblen a les de l’ortiga, i “honey tree” pel sabor dolç dels fruits. Celtis australis L.
Ara estan madurant els fruits i s’han de collir quan són ben negres i una mica tous.  Es poden menjar directament, d’un gust semblant als dàtils.
El pinyol és gran, la pell gruixuda i hi ha poca polpa, però és una delícia.
Se’n pot fer licor digestiu. Al Marroc els assequen sencers, i també la polpa de la que en fan farina per l’elaboració de pastissos. Una curiositat és que del cultiu del lledoner a la Noguera, Alentorn, ja mencionat per Joan Amades, s’obtenien les forques mitjançant un procés molt laboriós.
Les fulles en forma de tisana s’han emprat tradicionalment per baixar el colesterol. Plantat i naturalitzat a quasi tots els països catalans, arriba a 1000 m d’alçada i segueix la petjada del ser humà que abans l’aprofitava, però és imprescindible recuperar

Les plantes medicinals a fons