Recol.lecció

La flor de l’àrnica

La flor de l’àrnica (Arnica montana L.) creix silvestre en zones d’alta muntanya de Catalunya. El seu estat de conservació es considerat com ‘desfavorable’, doncs s’ha produït una disminució de les poblacions silvestres principalment per causa de males pràctiques en la recol•lecció. Tot i això, collir-la no està prohibit excepte en Parcs Nacionals i determinades zones protegides. Això no vol dir que calgui conèixer el seu estat de conservació i prendre les mesures necessàries per a la seva gestió.

El mercat de l’Àrnica està proveït majoritàriament de plantes cultivades a diferents indrets d’Europa. A mes, el comerç internacional està controlat pel CITES, doncs està inclosa a l’annex D.

Però què passa amb l’aprofitament tradicional local d’autoconsum de plantes silvestres?

Doncs ha de seguir unes bones pràctiques sostenibles de recol•lecció. En el cas de l’àrnica es recomana tenir molt clar les zones de recol•lecció permeses i favorables, es realitza els mesos de juny, juliol i agost de les flors abans d’obrir, calen tisores i cistell, i, segons la bibliografia i estudis consultats, el percentatge de flors NO recollides i respectades ha d’oscil•lar entre el 30 i el 50%. Cal recollir amb mesura, seny i sense rauxa, just el necessari.

Considerada una “herba de cop”, és una planta medicinal reconeguda per les seves propietats antiinflamatòries en aplicació externa. Els preparats mes comuns són per us intern en homeopatia i us extern la tintura alcohòlica en forma de fregues per cops i torçades. Tintura (1:10, o 1:5) de flors Arnica montana amb Alcohol 70% o 60%. Es a dir, cal afegir flors al 10-20% i macerar 45 dies.

Tal vegada, se’n diu “àrnica” a altres espècies que realment no ho són. Així doncs trobem “falses àrniques” de la mateixa família de les compostes com son la Inula montana, Pallenis spinosa, Pulicara dysenterica o Inula viscosa, entre d’altres, que es consideren localment amb la mateixa virtut terapèutica. A mes, se’n troben d’altres plantes de les quals també se’n fan preparats pels cops: Hypericum perforatum, Lavandula angustifolia, Medicago sativa, Rosmarinus officinalis i Verbena officinalis.

10-1 10-2 10-3 10-4 10-5

Tarda de feina

No hi ha res com tornar de vacances i recollir i menjar els fruits de l’hort. Tomates, carbassons, cogombres, pebrots, mongetes, pomes, peres, prunes, cebes, fonoll, menta, tarongina, malva, lletsons, dent de lleó, verdolaga, anet, perilla, orenga, espígol, Maria Lluïsa, sajolida, marduix, pimpinela, colitxes, vinagrella, cerfull, estevia, rementerola,…

Queda menjar i fer conserves.

4

Ratafia

Ratafia

ratafia blog

És el moment de collir les nous verdes de la noguera que donaran aroma i color al licor. La ratafia respon al licor que consisteix en macerar parts de plantes en aiguardent durant uns mesos i al qual s’afegeix sucre. Es prepara amb ingredients diferents depenent del lloc o país. El procediment també varia. Com que vaig dir que us penjaria la meva ratafia, doncs ja la teniu. Consell: congeleu unes quantes nous verdes per a fer licors de nous durant tot l’any. ratafia4

Temps de segar l’espígol!

Tot i que hem deixat força per les abelles que els encanta!

No hi ha una feina mes “relaxant” i aromàtica que collir les flors de Lavandula angustifolia al mes de juliol.

De l’espígol s’aprofita la flor que gaudeix de propietats relaxants. És un tresor l’oli essencial a la tauleta de nit i la gota que tirem al coixí les nits que no hi ha manera de dormir. La fragància delicada et trasllada ràpidament a les profunditats del son.

En estat silvestre es troba de 600 m d’alçada i fins 1400 aproximadament i antigament, les calderes fixes i les destil•ladores mòbils recorrien les brolles i pastures plenes d’espígol fent servir aigües de pous o dels rius per refrigerar l’alambí.

La sega de l’espígol era lliure, hi podia anar tot aquell que tingués almenys un ruquet per portar la càrrega, que es pesava en arroves i s’estenia en fileres perquè no fermentés, fins que li arribava el torn d’entrar a la caldera i deixar anar les seves aromes. Hi havia persones que en treien un bon sou i venia bé a la joventut per tenir les seves “peles”.

Les flors seques i l’oli essencial disposen de monografies de la EMEA per al seu us terapèutic, tradicionalment indicades per alleugerir l’estrès i ajudar a dormir.

Es pot utilitzar en forma de infusió amb 1 o 2 g de flors en 150 ml d’aigua 3 vegades al dia. També es pot prendre de 2-4 ml de la tintura (preparada amb 1 part de flors i 5 parts d’etanol del 50-60%), 3 vegades al dia. I finalment l’oli essencial administrat via oral de 20-80 mg diaris o en aromateràpia, per exemple en un bany (Tª recomanada 35-38 ° C), de 1 a 3 g una vegada al dia, durant 10-20 minuts.

Juntament amb l’oli essencial en el procés de destil•lació s’obté l’hidrolat, també anomenat aigua floral. Aquest pot ser un tònic adequat per a tot tipus de pell, per a la neteja del cutis i per a preparar mascaretes facials.

Tradicionalment la tintura d’espígol es feia servir per a cops i dolor, i l’oli essencial tòpicament gaudeix de propietats antiinflamatòries i antisèptiques. Podeu afegir a una cullera sopera oli de ameles i 3 gotes d’oli essencial per a fer un massatge per contractures. Un ram ornamental decora qualsevol racó d’una casa o millora les condicions ambientals a la feina. Amb les flors podeu preparar una mel o sucre aromàtic per afegir a una macedònia, crep o pastis; o preparar els ben coneguts saquets d’olor.

Especies silvestres a Catalunya: Lavandula angustifolia Mill. (Espic, Espígol, Lavanda) creix sempre mes a munt que la Lavandula latifolia Medik (Barballó, Espígol de fulla ampla, Espígol mascle, Lavanda). Les dues s’assemblen força, tot i que una manera molt fàcil de diferenciar-les es que la L. angustifolia te les bràctees amplament ovades i les fulles normalment més estretes (2-3 mm d’amplada). La Lavandula dentata L. (Encens silvestre, Espígol retallat, Gal•landa o Lavanda) creix aquí i allà i se’n troba amb dificultat. I finalment la Lavandula stoechas L. (Cap d’ase, Timosa, Tomanyí) que li agrada el substrat silici.

Però n’hi ha una molt preuada per produir oli essencial per perfumeria que s’anomena lavandí. Es tracta de un híbrid molt vigorós entre Lavandula angustifolia X Lavandula latifolia que creix de 200 a 1000m d’altitud i compta amb moltes varietats cultivars, grosso, sumian, abrial i super. Es cultiva amb facilitat però millor reproduir amb esqueixos.

Precaucions especials de l’oli essencial: consulteu el vostre terapeuta, compte amb les dosis, mantenir fora de l’abast dels nens; eviteu el contacte amb els ulls així com el contacte “directe” amb la pell; pot desencadenar una reacció al•lèrgica; compte les dones embarassades i els nens menors de 6 anys; assegureu-vos que l’etiqueta esmenti el nom llatí, la part emprada i el quimiotip; i mantenir lluny de la llum i la calor.

10-4 10-5 11 12 13

Temps de Ratafia.

És el moment de collir les nous verdes de la noguera que donaran aroma i color al licor.

La ratafia respon al licor que consisteix en macerar parts de plantes en aiguardent durant uns mesos i al qual s’afegeix sucre. Es prepara amb ingredients diferents depenent del lloc o país.

El procediment també varia. Com que vaig dir que us penjaria la meva ratafia, doncs ja la teniu.

Consell: congeleu unes quantes nous verdes per a fer licors de nous durant tot l’any.

           3 5 6 71

És hora de fer oli de pericó.

Agafeu les flors fresques, poseu les en remull en oli d’oliva o d’ametlles, no cal a ple sol, i en dos mesos serà vermell, ja podreu colar i posar en un envàs rollon.                                    
Fantàstic per cops, picades . Compte amb  l’exposició solar directa.

oli perico

Scroll to Top