Acàcies florides
Robinia pseudoacacia
Les flors aromàtiques i dolces són comestibles.
Compte!
Les fulles i llavors són tòxiques.
Es poden elaborar bunyols, fer ensucrades, preparar licors, afegir a una amanida, …una delícia!
Toxicitat-Seguretat
Temps de pa de cucut
Temps de pa de cucut
Anomenada també vinagrella, agret, fel i vinagre, magret, i molts altres noms. En castellà li diuen vinagrillo, agrillo o trébol de huerta. Oxalis pes-caprae, ‘oxys’ del grec pel sabor de les fulles. Sense flor, els oxalis es solen confondre amb els trèvols.
Introduïda de Àfrica del sud, viu amb nosaltres a la franja costanera vora del mar, i es considera invasora.
Com el nom popular indica, ens complau el sabor allimonat i àcid de les fulles que em delecten a l’amanida, de les quals no pot abusar qui pateix de pedres al ronyó per causa del contingut en àcid oxàlic.
Temps de colitxos
Silene vulgaris.
Ara la trobareu a la vora de camins i cultius. Vigileu de on la colliu que no hagin aplicat herbicides i talleu les fulles deixant una part a cada mata.
Les fulles cuites son saboroses i nutritives. La truita és deliciosa,i amb cigrons combina molt bé.
Olivarda, Inula viscosa.
Habita camps abandonats, vores de camins, arenys de rius, terres remogudes, i pot arribar a fer 1 metre de alçada. Anomenada també Libardo, Matavinyes, Herba de puces, Herba dels mosquits, i en Castellà Hierba mosquera, Pulguera, Olivarda, Tárragas.
De distribució Mediterrània creix a terra baixa, màxim fins a 600 m d’altitud. S’aprofita la planta florida que es recull a partir de setembre, és de les darreres plantes a florir i típica de tardor.
Es distingeix pel tacte enganxós quan es freguen les fulles, gràcies a la resina que destil·la. Tal com diu el nom popular, se’n feien rams que es penjaven a l’interior de les cases per tal d’aferrar mosques i mosquits. A nivell de biodiversitat de l’hort, millora enormement la salut dels cultius. Semblaria ser mortal per les cabres segons referències ancestrals, i les fulles i arrel eren emprades en forma d’ungüent o decocció per curar la sarna.
Del que si hi han referències tradicionals és de l’ús per cops, caigudes, ferides com vulneraria, .. tot i que via interna avui en dia no es recomana la seva utilització.
Temps de fruits silvestres
… boixerola, anomenada així per la forma de les fulles que recorden al boix. Gayuba en castellà. Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng. “uva-ursi” … “raïm d’ós”, fruits comestibles però insípids i farinosos. Mata rastrera de llocs frescals que s’aprofiten tradicionalment les fulles medicinals amb propietats antisèptiques urinàries, però compte amb les dosis i durada de l’ús per causa de l’arbutina i derivats.
Oli aromàtic dels fruits immadurs de fonoll
Molt interessant per afegir unes gotes sobre peix fred o per a fer una maionesa. També és una delicia degustar-lo amb patates cuites i cogombres crus tallats a daus o amb pasta, i una salsa amb iogurt i llimona.
El fonoll és un gran digestiu, ajuda a eliminar gasos, s’empra pel tractament simptomàtic lleu d’espasmes gastrointestinals, distensió abdominal i flatulència, també pel tractament simptomàtic dels espasmes lleus associats a la menstruació, i molt utilitzat tradicionalment com expectorant per a la tos associada al refredat.
Dosis: es poden prendre de 1.5 a 2.5 g, tres cops al dia en infusió.
Compte les persones que mostren hipersensibilitats a les umbel·líferes.
Depèn de l’origen del fonoll cultivat varietat dulcis pot contenir elevades quantitats d’estragol, no recomanable en nens
Temps de flors grogues
espernallac, asparrellat, botja de sant joan o camamilla de muntanya. Santolina chamaecyparisus.
De distribució mediterrània omple les vores de camins i camps en formes arrodonides. Les flors són digestives, ajuden a eliminar cucs intestinals i faciliten la menstruació en forma d’infusió.
Compte en embaràs i lactància.
Ja tenim florida la Nigella damascena L. !
Anomenada flor d’aranya o barba d’ermità, per les curioses i precioses flors, o dita llanternes per la forma del fruit. En castellà es diu neguilla.
Creix a la meitat sud de catalunya, però aquesta la tinc a l’hort molt cuidada i valorada doncs les llavors són de la casa museu del Darwin del sud de Londres.
Amb propietats alimentàries i medicinals, s’ha d’anar amb precaució per la presència d’alcaloides a les llavors.
MONOGRAFIES
WHO Monographs on Selected Medicinal Plants – Volume 1
WHO Monographs on Selected Medicinal Plants – Volume 2
WHO Monographs on Selected Medicinal Plants – Volume 3
WHO Monographs on Selected Medicinal Plants – Volume 4
WHO Monographs on Medicinal Plants Commonly Used in the Newly Independent States (NIS)
Ja tenim la regalèssia per enguany!
L’arrel gaudeix de propietats digestives i expectorant. Compte doncs puja la pressió 