Toxicitat-Seguretat

Temps de segar l’espígol!

Tot i que hem deixat força per les abelles que els encanta!

No hi ha una feina mes “relaxant” i aromàtica que collir les flors de Lavandula angustifolia al mes de juliol.

De l’espígol s’aprofita la flor que gaudeix de propietats relaxants. És un tresor l’oli essencial a la tauleta de nit i la gota que tirem al coixí les nits que no hi ha manera de dormir. La fragància delicada et trasllada ràpidament a les profunditats del son.

En estat silvestre es troba de 600 m d’alçada i fins 1400 aproximadament i antigament, les calderes fixes i les destil•ladores mòbils recorrien les brolles i pastures plenes d’espígol fent servir aigües de pous o dels rius per refrigerar l’alambí.

La sega de l’espígol era lliure, hi podia anar tot aquell que tingués almenys un ruquet per portar la càrrega, que es pesava en arroves i s’estenia en fileres perquè no fermentés, fins que li arribava el torn d’entrar a la caldera i deixar anar les seves aromes. Hi havia persones que en treien un bon sou i venia bé a la joventut per tenir les seves “peles”.

Les flors seques i l’oli essencial disposen de monografies de la EMEA per al seu us terapèutic, tradicionalment indicades per alleugerir l’estrès i ajudar a dormir.

Es pot utilitzar en forma de infusió amb 1 o 2 g de flors en 150 ml d’aigua 3 vegades al dia. També es pot prendre de 2-4 ml de la tintura (preparada amb 1 part de flors i 5 parts d’etanol del 50-60%), 3 vegades al dia. I finalment l’oli essencial administrat via oral de 20-80 mg diaris o en aromateràpia, per exemple en un bany (Tª recomanada 35-38 ° C), de 1 a 3 g una vegada al dia, durant 10-20 minuts.

Juntament amb l’oli essencial en el procés de destil•lació s’obté l’hidrolat, també anomenat aigua floral. Aquest pot ser un tònic adequat per a tot tipus de pell, per a la neteja del cutis i per a preparar mascaretes facials.

Tradicionalment la tintura d’espígol es feia servir per a cops i dolor, i l’oli essencial tòpicament gaudeix de propietats antiinflamatòries i antisèptiques. Podeu afegir a una cullera sopera oli de ameles i 3 gotes d’oli essencial per a fer un massatge per contractures. Un ram ornamental decora qualsevol racó d’una casa o millora les condicions ambientals a la feina. Amb les flors podeu preparar una mel o sucre aromàtic per afegir a una macedònia, crep o pastis; o preparar els ben coneguts saquets d’olor.

Especies silvestres a Catalunya: Lavandula angustifolia Mill. (Espic, Espígol, Lavanda) creix sempre mes a munt que la Lavandula latifolia Medik (Barballó, Espígol de fulla ampla, Espígol mascle, Lavanda). Les dues s’assemblen força, tot i que una manera molt fàcil de diferenciar-les es que la L. angustifolia te les bràctees amplament ovades i les fulles normalment més estretes (2-3 mm d’amplada). La Lavandula dentata L. (Encens silvestre, Espígol retallat, Gal•landa o Lavanda) creix aquí i allà i se’n troba amb dificultat. I finalment la Lavandula stoechas L. (Cap d’ase, Timosa, Tomanyí) que li agrada el substrat silici.

Però n’hi ha una molt preuada per produir oli essencial per perfumeria que s’anomena lavandí. Es tracta de un híbrid molt vigorós entre Lavandula angustifolia X Lavandula latifolia que creix de 200 a 1000m d’altitud i compta amb moltes varietats cultivars, grosso, sumian, abrial i super. Es cultiva amb facilitat però millor reproduir amb esqueixos.

Precaucions especials de l’oli essencial: consulteu el vostre terapeuta, compte amb les dosis, mantenir fora de l’abast dels nens; eviteu el contacte amb els ulls així com el contacte “directe” amb la pell; pot desencadenar una reacció al•lèrgica; compte les dones embarassades i els nens menors de 6 anys; assegureu-vos que l’etiqueta esmenti el nom llatí, la part emprada i el quimiotip; i mantenir lluny de la llum i la calor.

10-4 10-5 11 12 13

És hora de fer oli de pericó.

Agafeu les flors fresques, poseu les en remull en oli d’oliva o d’ametlles, no cal a ple sol, i en dos mesos serà vermell, ja podreu colar i posar en un envàs rollon.                                    
Fantàstic per cops, picades . Compte amb  l’exposició solar directa.

oli perico

Flor de cucut

Primavera o prímula és com s’anomena.                                                         Primula veris de la família de les primulacies.

Les arrels i les flors s’empren com expectorants, ajuden a treure mocs, en grip, refredat, etc.  Però cal anar amb compte, igual que amb altres plantes que contenen moltes saponines.

blog marzo

Temps de Tussilago farfara L.

De la família de les compostes.

Anomenada tussilag, peu d’euga, pota de cavall, i curiosament, fill abans de mare, nom que descriu el fet que li surten les flors abans que les fulles!

Creix en zones elevades, frescals, marges i talussos, en sòls humits     re moguts i sense altre vegetació.

Els brots de les flors s’ empren en medicina xinesa, les fulles nosaltres com pectoral.  Compte amb els alkaloids pirrolizidinics.

para blog.

Ja és hora de collir la marialluïsa

wp1

O anirem tard. Una bona podada……. desprès l’assequem  wp2 o fem algun dels preparats que proposo a continuació.

La Lippia triphylla (L’Hér.) Kuntze és un arbust de la família de les Verbenàcies amb origen a Amèrica del Sud. És senzill cultivar-la en jardins i horts però no li agrada el fred ni les gelades, vol sol i humitat. Les fulles son la part que s’utilitza per les seves virtuts medicinals i alimentaries doncs són riques, sobre tot, en oli essencial: citral i limonè, entre altres.

–    Ús medicinal: Molt útil per a expulsar els gasos de l’aparell digestiu, facilitar la digestió, mal estar per sensació de vòmit. Aparell respiratori: ajuda a expulsar les mucositats, reduir la tos
–   Ús a la Cuina: dona sabor a molts plats: verdures (crema de carbassa), peixos (bacallà, lluç, …), pollastre, pastissos (de xocolata), galetes, crema, mousse, etc. –   També entra a formar part de còctels (gintònic amb maria Lluïsa), ratafia, licor de maria Lluïsa, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un refrescant com un granissat.

Per extreure l’oli essencial que dona l’aroma cítric característic hi ha diferents opcions, macerar en oli vegetal, infusionada en aigua o en llet, barrejada amb sucre o preparant un xarop simple per afegir a un gelat; o addicionar directament unes gotes d’oli essencial de qualitat però compte doncs a altes dosis es neurotòxic i l’ús prolongat provoca irritació de la mucosa gàstrica.

Sabeu què és el SUMAC?

 

sumac blog

Es conreen com ornamentals algunes espècies com el Rhus aromàtica, R.microphylla, R.trilobata, R.glabra i R.typhina.

A la conca Mediterrània trobem: Rhus coriaria, Rhus pentaphylla, Rhus tripartita o Rhus typhina.

Els fruits es fan servir com espècia en la cuina de l’Orient Mitjà a la cuina àrab, iraniana (persa i kurda), jordana i turca. El Rhus coriaria forma part del za’atar, barreja d’espècies que es menja per esmorzar tot sucant pa en oli i en la pols de la barreja. A Amèrica del Nord, el R.glabra i el R.typhina s’utilitzen per fer una beguda tot remullant les drupes en aigua freda, fregant-les per extreure l’essència, filtrant el líquid a través d’un drap de cotó i finalment endolcint. Els nadius americans es fumaven les fulles de les drupes de R.glabra combinat amb el tabac.

Com a ús medicinal el Sumac va ser utilitzat per diferents malalties en la època medieval, principalment als països de l’Oriente Mitjà.

Compte però, doncs hi han espècies tòxiques com el Rhus radicans, Rhus diversiloba i Rhus vernix.

Scroll to Top