Temps de Cireres! Amaga el Cirerer! Prunus avium (L.) L.

cireres

Si comences a menjar-ne… ja no pots parar. Dolces, carnoses, sucoses i precioses, un plaer de mastegar!

Del cirerer es fan servir els fruits, les fulles i la resina. Dels fruits se n’aprofita tot: la polpa com aliment, el pinyol per a fer coixins tèrmics i el peduncle com medicinal.

Com aliment es mengen com a fruita de temporada, se’n fan coques (com les que trobareu a Reus), melmelades, gelees, almívar, vinagre o macerades en alcohol o vi. Aquestes receptes les tindreu al llibre que estem coent a foc lent amb la Maria de Al pot petit hi ha…

La bibliografia consultada que fa referència als usos medicinals tradicionals relacionen la fulla i el peduncle del fruit de cirerer, tot fent-ne infusions, per ajudar a eliminar orina i en problemes hepàtics, per afeccions reumàtiques i gota, així com per grip i refredats. Fins i tot la resina, tal com diu la Caterina Solé al llibre “Fruits silvestres del Pirineu”, antigament es xuclava com un caramel pels refredats. I l’Antoni Argelet a les “Plantes Medicinals del Pallars” en fa referència a les fulles en fregues de la decocció per contusions i dislocacions barrejada amb flors de saüc, farigola i un xic de sal. Aquesta fulla també es feia servir per cremades i per a desinfectar ferides.

Originari de la zona que queda entre el mar Negre i el mar Caspi, la seva distribució actual és Eurosiberiana. Tot i ser un cultiu freqüent se’n troben exemplars silvestres a Catalunya als boscos caducifolis humits i zones muntanyoses plujoses, a la vora dels rius, de 100 a 1700 metres d’altitud. A Espanya, es troba al nord, des de Portugal fins als Pirineus. És un dels fruiters que tolera millor l’hivern i necessita moltes hores de fred per a una correcta floració. Normalment li calen unes 1000 hores de fred, per això acostuma a florir tard, un cop passades les darreres gelades primaverals.

El Cirerer, de la família de les Rosàcies, és un arbre que perd les fulles a l’ hivern. D’una altura de 10 metres , però amb exemplars vells de fins a 20 metres, disposa d’una escorça brillant que es desprèn en làmines de textura semblant a un full de paper. Les fulles son grans amb dents irregulars, i flors blanques i flairoses, amb 5 pètals de 9-15 mm.

El cirerer és un dels fruiters típics de les hortes de les nostres terres ocupant un lloc privilegiat, ja que els seus fruits són apreciats per nens i adults. Existeixen moltes varietats de cireres, l’ideal és intentar recuperar alguna de les varietats antigues en desús ja que la seva adaptabilitat al terreny és més gran i tot que solen tenir menys producció la qualitat dels seus fruits ens recompensa amb escreix. És dels arbres més tardans a florir i més ràpids en fructificar.

Tal com esmento al llibre “El Huerto” i “El Bosque” de Larousse, és un arbre poc exigent en nitrogen, s’adapten amb facilitat a qualsevol tipus de sòl però prefereix els sòls lleugers i lleugerament calcaris, tot i que si tenim un sòl molt pesat i massa alcalí podem tenir problemes de clorosi fèrrica.

Depenent del port de la varietat que hem escollit, plantarem els arbrets ja empeltats a una distància de entre 6 i 12 metres. Un cop plantats, els regarem abundantment per ajudar a un bon arrelament. Durant el temps d’adaptació i arrelat és bo fer regs constants per facilitar un creixement sa i constant. Un cop el cirerer està arrelat no necessita reg, tot i que sempre dependrà de les nostres condicions climàtiques i de la varietat que hem decidit plantar. Si la nostra pluviometria anual és escassa, haurem d’estar a punt per regar més sovint o escollir varietats adaptades al secà.

Durant els primers anys de cultiu podem encoixinar amb palla els peus dels arbres, així conservarem la humitat del sòl i els protegirem d’herbes competitives. Un cop l’arbre ja té un bon port és millor deixar-los amb el sòl al descobert.

Això si! Són sensibles als canvis climàtics bruscos, de manera que escollirem per a ells un lloc ben protegit, ja sigui en pendents, fons de valls o a prop de parets. No suporten les gelades tardanes i els corrents de vent directes.

Compte!! Ho se per experiència! És un arbre molt sensible a la poda, ja que les cireres neixen en els brots joves que s’estiren cada any. Només tallarem els brots i branques seques o danyades just després de la fructificació i abans de la caiguda de les fulles, a l’estiu, que és quan l’arbre accepta més els possibles talls o ferides. No el toqueu durant l’ hivern. Hem de tenir cura ja que és un arbre molt sensible a les ferides per poda i se’ns pot infectar ràpidament i assecar branques senceres. És bo disposar de pasta cicatritzant i untar les ferides just després del tall.

Els cirerers de vegades poden presentar problemes de pol·linització i aquesta funció la realitzen les abelles, pel que és necessari mantenir una bona biodiversitat en el nostre hort. Acompanyar-lo de tota una colla de plantes aromàtiques ens ajudarà.

Un dels problemes habituals en el cultiu dels cirerers, són els ocells, ja que solen ser més ràpids que nosaltres a detectar la maduresa del fruit i en pocs dies ens deixaran sense cireres, fins i tot quan encara estan verdes. Si els arbres encara són petits els podem cobrir amb una tela de malla per evitar l’atac. Si són ja arbres adults que acostumen a tenir un port molt alt i extens, una solució factible és compartir, ja que els ocells acostumen a menjar-se els fruits de les branques altes i nosaltres ens quedem amb les branques baixes, així hi ha per a tots!

Un altre problema important i molt perjudicial és la gomosi, que és la secreció de resina per l’escorça de l’arbre. Això es deu normalment a l’asfíxia radicular per entollament o per la presència d’un fong per aquestes mateixes causes. En aquest cas procedirem a ventilar el sòl amb una bona escarda i si el problema persisteix tallarem les branques que s’assequin i les untarem amb pasta cicatritzant i fungicida per evitar l’extensió de la malaltia. Si tot i així, persisteix, només tindrem l’opció de tractar l’arbre amb algun fungicida i mantenir el sòl ben airejat. La gomosi és una malaltia de difícil tractament i pot assecar tot l’arbre en poc temps.

Per evitar atacs de pugons hem de mantenir el sòl ventilat i airejat i no tenir excés de nitrogen. Els ruixats preventius amb purí d’ortiga i/o all donaran vitalitat i força a l’arbre per ser resistent a possibles atacs.

Recol·lecció: Les cireres no maduren fora de l’arbre. Així doncs haurem d’estar prou atents per recollir-les en el seu punt òptim i ser prou audaços per avançar-nos als ocells .
La seva maduració és de les més ràpides, ja que les cireres estan a punt d’assaborir en només 100 dies després de la floració.

Prunus avium (L.) L. 4

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Scroll to Top