La Rosa, història i curiositats

Dites populars
A la rosa, l’amor si posa.
No hi ha roses sense espines.
Fresca com una rosa.

El Llenguatge de les Flors (inspirat en el llibre El llenguatge de les flors de Vanessa Diffenbaugh)
Durant segles les flors han servit per a ornamentar jardins i cases, un regal apreciat, una ofrena, o l’excusa per demostrar un sentiment. Cada flor porta associada un missatge: El Llenguatge de les Flors. No conèixer aquest missatge pot implicar algun que altre malentès. Mes val regalar una flor adequada a cada cas.
Rosa de cent fulles. Rosa x centifolia. Confessió d’amor.
Rosa groga. Infidelitat.
Rosa vermella. Amor.
En el art:
Ramo floral, obra de Nicolaes van Verendael (1640-1691).
Ramo floral, obra de Gerard Van Spaendonck (1746-1822).
Rosas de Pierre-Joseph Redouté (1759-1840).
Rosas en jarrón de Pierre-Auguste Renoir.

Espècies i varietats de Rosa – Silvestres i Cultivades
De la Família de les Rosàcies, de roses n’hi ha moltes especies i varietats.
Habitualment a l’abril comencen a florir.

Roses cultivades:
Rosa x damascena coneguda com Rosa de Damasc (origen Síria), és un híbrid interespecífic derivat de Rosa gallica i Rosa moschata i pot ser també de la Rosa fedtschenkoana. La flor és de color rosa i el perfum deliciós, una fragància fresca i cítrica.
Varietats:
• Bulgària (la més propera a Rosa x damascena)
• Rosa × damascena f. trigintipetala (Dieck) R.Keller
• Rosa × damascena f. versicolor (Weston) Rehder
• ‘Blush Damas’
• ‘Celsiana’
• ‘Hebe’s Lip’

• ‘Ispahan’
• ‘La Ville de Bruxelles’
• ‘Leda’
• ‘Madame Hardy’
• ‘Marie Louise’
• ‘Omar Khayam’
• ‘Quatre Saisons’
• ‘St. Nicholas’
• ‘York and Lancaster’
• ‘Altiparkmar’
• Ardahan’
• ‘Igdir’
• ‘Kanzalak’
• ‘Rosa de Resht’
• I moltes més

Grans productors: Bulgària, Turquia, Marroc, Damasc (Síria), Alexandria.

Rosa × centifolia coneguda per “cents de fulles” però es refereix als pètals, també anomenada Rosa de Provança (Grasse) o rosa de maig, es un híbrid de Rosa gallica × Rosa moschata × Rosa canina × Rosa x damascena.

A partir de la Rosa × centifolia es va originar un grup de roses antigues, híbrid de la centifolia, present a moltes cases de pagès, masies, jardins i horts vells, característic per la bellesa de flor de color rosa i el perfum deliciós, una fragància clara i dolça, i notes a mel.

Es àmpliament cultivada França i Marroc.

Varietats Rosa ×centifolia encara cultivades:

• Rosa ×centifolia Bullata
• Rosa ×centifolia Cristata o ‘Chapeau de Napoléon’, rosa fosc, mutació espontània propera a la «musgosa»;
• Rosa ×centifolia Minima
• Rosa ×centifolia Parvifolia o ‘Pompon de Bourgogne’, flors petites de color vermell porpra desconegudes abans de 1664.

• Rosa ×centifolia Pomponia, o pompón rosa múltiples petites flors de color rosa pàl·lid ‘Pompon de Meaux’ centre rosat, i la seva mutació ‘Pompon blanc’;
• Rosa ×centifolia Variegata flors blanques rosades;
• Rosa ×centifolia Major o ‘Rose des peintres’ flors de color rosa clar amb un doble ull central.
• Rosa ×centifolia var. sancta Zab., Rosa ×richardii, la rosa Santa, o rosa de San Juan o rosa de Abisinia, de 50 cm de alçada, amb grans flors blanques individuals agrupades en corimbes.
• ‘Blanchefleur’,(Vibert, 1835) flors blanques tenyides de rosa
• ‘Unique blanche’, o ‘Vierge de Cléry’ descobert en un jardí Inglés el 1775.
• ‘Unique rouge’,
• ‘Pompon de Bourgogne’
• ‘Pompon de Meaux’
• ‘Unique panachée’,(Caron, 1821) que es una mutació de ‘Unique rouge’
• ‘Pompon des Dames’ o ‘Petite de Hollande’
• ‘Fantin-Latour’, rosa
• ‘The Bischop’, violeta
• ‘Variagata’(Vibert 1835) con flors blanques estriades de vermell
• ‘Blanche Moreau’
• ‘Deuil de Paul Fontaine’ púrpura
• ‘Mousseline’ blanca
• ‘Gloire des mousseux’ rosa salmó
• ‘René d’Anjou’, rosa liles
• ‘Salet’, rosa
• ‘Souvenir de Pierre Vibert’, crema
• ‘William Lobb’, púrpura.

Rosa gallica, nombre vulgar es Rosal de França o Rosal de Provins, originari d’Europa central i meridional des de Turquia al Caucas.

Varietats:

• Rosa gallica “conditoum” o “rosa de Hongria”, flors escarlates, semidobles, molt perfumades, que ha estat cultivada per obtenir aigua de roses i de dolços.
• Rosa gallica var officinalis o “rosa de Provins” o rosa dels boticaris, flors carmí semidobles.
• Rosa gallica var pumilla o rosa de amor, enana, espontània en Espanya i Itàlia.

• Rosa Gallica var versicolor o ‘Rosa mundi’ rosa pàl·lid salpicada de carmí.
• Rosa gallica var. Hybrida Ser.
• ‘Cardenal de Richelieu’ de grans flors dobles púrpura violaci.
• ‘Bella de Crécy’ rosa canvia a púrpura en marcir
• ‘Charles de Mills’ de flors molt grans (12 cm) color carmí
• ‘Duque de “Angoulême” flors roses globuloses
• ‘Gloria de Francia’ flors de color rosa, existents des de abans de 1819
• ‘Tuscany superb’, una variació de ‘Tuscany’ amb flors més gruixudes i de color violeta, com la descrita en 1596 amb el nom de rosa Velvet.
• ‘Sissighust Castle’ de color fosc quasi marró.

Roses silvestres de Catalunya

Flor Blanca
R. sempervirens – Mediterrània
R. agrestis – Pluriregional
R. arvenses – Eurosiberiana
Rosa moschata Herm. Mosqueta, Rosa mosqueta, Roser mesquer, Satalia. – Introduïda. Cultivada i naturalitzada , 700-1400m Bardisses, marges de camins
R. pimpinellifolia – Lateeurosiberiana

Flor rosa pàl·lid
Rosa canina L. Gavarrer, Gavarrera, Gratacul, Roser bord, Roser boscà, Roser caní, Roser d’hivern, Roser de marge, Roser salvatge – Lateeurosiberiana 0-1800m
R. dumalis – Lateeurosiberiana 0-1800m
R. micrantha – Lateeurosiberiana 0-1800m
Rosa rubiginosa L. Englantina, Englantina roja, Gavarrera, Gavarrera rubiginosa, Rosa regina, Roser rubiginós, Roser vellutat – Eurosiberiana 700-1900m
R. tomentosa – Eurosiberiana 700-1900m
R. glauca – Alpina
R. ponzinii – Latemediterranea
R. sícula – Latemediterranea

Flor rosa fort
R. pendulina – Alpina
R. villosa – Alpina

Flor color desconegut
R. elliptica – Alpina
R. montana – Alpina

Cultiu i Recol·lecció
És preferible si es cultiven a casa la Rosa x damascena o la R. centifolia, també la R. gallica o R. moschata, per utilitzar els pètals frescos, secs i fer preparats. L’abril i maig són els principals mesos de recol.lecció.

La Rosa × damascena generalment es cultiva en fileres. La recollida de les flors, manual i diària, dura unes 3 setmanes, aquesta primavera 2020 ha començat a florir a mig abril, però habitualment comença a mig Maig i fins mitjans Juny.

Els fruits de la R. canina silvestre es cullen d’octubre a gener, millor desprès de les primeres glaçades. Compte amb la recol·lecció silvestre de les flors i fruits del Roser salvatge. S’ha de saber molt bé de on es cull, la qualitat i amb seny.

Viveristes de roses:
https://www.pepiniere-rosesloubert.com/
http://www.roseraie-de-berty.com/la-pepiniere-de-la-roseraie-de-berty/

https://www.lens-roses.com/

https://www.pepiniere-brochetlanvin.com/3-notre-catalogue

Part emprada:

Flors i fruits (polpa – llavors).

Productes obtinguts

OLI ESSENCIAL – HIDROLAT de flors de Rosa x damascena i Rosa x centifolia cultivades.

Oli essencial:

1 kg d’Oli Essencial de Rosa x damascena (color verd – taronja) obtingut per destil·lació (arrossegament de vapor) costa uns 7.000 € ja que normalment calen de 3 a 5 Tn de pètals de roses.

Aquest oli essencial és tònic, antisèptic, antidepressiu, hepàtic, estomacal, etc. A la medicina Ayurveda es considera que ajuda a harmonitzar, desfà bloquejos, fa fora pensaments negatius.

Compte!!! Cal evitar en embaràs, asma, etc.
No ha de ser utilitzat per dones embarassades si pateixen risc d’avortament. L’Oli de Rosa pot ocasionar part prematur en les dones embarassades.
No ha de ser utilitzat en banys de vapor ni aromateràpia, massatge, etc. si pateix asma.

Les flors de la Rosa x centifolia produeixen l’”absolut”, realitzant l’extracció amb dissolvents, que s’utilitza en perfums. 1 kg d’absolut calen uns 400 kg de flors.

( “rosa otto” o “rosa absoluta”)

Hidrolat:

Compte amb el concepte aigua floral, tònic de roses, …
a) L’hidrolat anomenat també aigua floral conté mol poc oli essencial que arrossega durant el procés de destil·lació. És tònic, calmant, protector, antiinflamatori, regenerador per pells malmeses (pells seques).
b) L’extracte aquos obtingut mitjançant una infusió de les flors de rosa és astringent i antioxidant ja que l’aigua calenta extreu més tanins, per acne (pell greixoses).
c) Al mercat es comercialitza aigua i essències sintètiques, més barat.

FLOR SECA de flors de Rosa gallica i Rosa x damascena cultivades.
Utilitzada per popurris, alimentació (Infusions, polvoritzada per cuinar, fer salses).
Oli essencial, tanins, flavonoides, antocianosids.

PÈTALS FRESCOS de flors de Rosa x damascena i R. centifolia cultivades.
Per alimentació, destil·lació, aigua de roses casolana amb infusió.

OLI de ROSA MOSQUETA de Rosa rubiginosa, R. eglanteria, R. moschata i R. canina cultivades
Oli vegetal obtingut per pressió en fred de les llavors amb finalitat cosmètica.
Conte àcids grassos insaturats, molt linoleic i linolenic. És emol·lient, cicatritzant i regenerador. Per arrugues, cicatrius i marques d’acne (pell mixta o seca).
La maceració de fruits de Rosa canina en oli vegetal (oliva, atmeles, …) no és el mateix que s’obtingui per pressió en fred.

Fruit de GAVARRERA de R. canina , R. pimpinellifolia, i d’altres espècies silvestres.
Alimentació (sec: infusions; fresc: melmelades, licor,…)
Ric en Vitamina C(1,7%), antocianosids, flavonoides, àcids.
Nom de la Monografia de Farmacopea Europea: Rosa pseudo-fructus (no present a The Plant List) = fals fruit

Usos i aplicacions

Ornamental viva al jardí, hort.

Seca per fer punt de llibre, quadre, felicitació.

Medicinal:

INFUSIÓ DEL FRUIT O DE LA FLOR.

Fruit de R. canina i altres sp: 2-5 g diferents infusions al dia, tractament adjuvant de dolor i rigidesa en les articulacions associat amb osteoartritis (ESCOP). Etnobotànica: refredats (vit C).

Flor de R. gallica, R. centifolia, R. damascena: 1-2 g / 200 ml aigua, gargarismes per inflamacions lleus de la mucosa oral i faringe, i, compresa humida aplicada a l’àrea afectada mes de 3 cops al dia per alleujar inflamacions menors de la pell, en el dos casos durant una setmana (Monog EMEA). Etnobotànica: tallar hemorràgies nasals, netejar els ulls amb lleganyes, morenes, diarrea (tanins).

Flor de R. gallica, grandiflora, provincialis, pimila, rubra: 1-2 g per dia us extern (comissió E).

Cosmètica (topic):

OLI ESSENCIAL, HIDROLAT, OLI DE ROSA MOSQUETA DE LES FLORS.

Diluït l’oli essencial, aromateràpia i massatge; directament l’hidrolat com a tònic facial, o per rentar-se la cara; i l’oli de rosa mosqueta utilitzat directament com a regenerador i cicatritzant o en forma d’un preparat, cremes, …

Els pètals secs es fan servir al Marroc picats i barrejats amb una altra planta (troana, Ligustrum sp) per fer la Henna; també s’afegeix a un fang que s’aplica al cos. Bany de pètals.

1. CREMA Nutritiva. Recipient de 125 ml ple de pètals frescos de Rosa x centifolia, 60 g de karité, 5 g cera abelles i 60 ml oli ameles.
2. OLI DE MASSATGE. Diluir (2,5%) 1 gota d’oli essencial en 2 ml d’oli vegetal (1 cullera sopera de jojoba) relaxant, per estrés i depressió.
3. AIGUA DE ROSES INFUSIÓ. Tònic facial casolà. Compte: no utilitzar en pell seca.

Posar els pètals en una olla i aigua destil·lada fins a cobrir els pètals. Tapar. Encendre el foc i quan comença a bullir tancar. Quan està ben fred, aixecar la tapa i deixar caure l’aigua de la tapa dins la olla. Colar. Guardar a la nevera 1 setmana. Si volem conservar més temps, cal afegir una mica d’alcohol.

Aliment:

LES FLORS FRESQUES O SEQUES, L’AIGUA DELS PÈTALS I EL FRUIT.

Les flors són ideals per aromatitzar sal, sucre, oli, mató, mantega, iogurt, arròs amb llet, gelat, torro, batut, mel, una amanida, macedònia, maduixes, pa de figues, vinagreta, adobar, carn, peix, …; per a fer un pastis, bunyols (que ja menjaven els romans) (20-30 pètals Rosa x centifolia, 60 g sucre, 120 g farina, i un raig de cervesa o vichi), caramel·litzats, tempura, una truita, una salsa. Mariden molt bé amb formatge fresc, parmesà, mató, gelat de nata, iogurt, pastis de formatge, pa, coca dolça, …

Els fruits per fer licors, vi, vinagre, melmelada, sorbet, mariden molt bé amb mató, foie,…

Els pètals frescs es poden guardar a la nevera durant uns dies per poder gaudir-los en fres i en cru. Sencers doncs en triturar-los s’enfosqueixen. Si en la recepta s’han de coure, es preferible afegir al final.

És un del ingredients de la barreja d’espècies marroquí conegut com a Ras el hanut (el millor de cada casa). I igual que amb la ratafia, cada casa disposa de la seva “excepcional” recepta.

L’aigua de roses és sovint afegida en molts plats de carn, mentre que la pols de roses s’afegeix a les salses. El pollastre amb roses és un plat popular a la cuina persa.

Receptes:

1. Melmelada de poma, menta i pètals de rosa.
   1 km Pomes acides pelades, 200-300 g sucre, mitja o 1 llimona(suc i pell), un grapat de menta i pètals de rosa i canyella afegits al final.
   Pelem i tallem a daus de 2 cm les pomes. Les posem en una cassola tapada amb el sucre a foc lent durant unes 2-3 hores fins que tingui la textura desitjada. Cal anar remenant cada 15 minuts.
   La tasteu, i si us agrada més dolça, afegiu més sucre.
   Al final de la cocció s’afegeixen uns brots de menta i els pètals de la rosa. Jo no la trituro, m’agrada trobar els trossets, però es pot triturar si es vol.
   Un minut abans d’acabar, li tirem el suc de llimona.
   L’envasem en calent dins pots esterilitzats i la conservem al bany maria.
2. Melmelada de pètals de rosa: pètals nets de 20 Rosa x centifolia, 500 g de sucre, suc de 1 llimona, i 500 ml d’aigua + 1 poma; coure mitja hora en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Envasar.
3. Cava pètals de rosa
   375 g sucre
   3 l aigua
   3 llimones
   Pètal de Rosa x centifolia ple

Posar a macerar a ple sol sense tapar hermètic i deixar 3-7 dies.
Colar i posar en ampolles hermètiques.
Deixar 1 més al rebost.
Posar a la nevera per beure.

4. Tempura de pètals de rosa
   180 g de farina
   rovell d’un ou (opcional)
   vichi
   glaçons
   sal

Mullar els pètals i fregir amb oli molt calent.